Inquietant o desconcertant ?

Fa molts anys que penso que estic vivint en un somni, ja que tot ve de l’any 2004.

Era un hivern gèlid a “La Molina”, tot esquiant per una vermella. Què va ser allò que em va passar que crec que no n’he sortit ? és molt més complicat d’explicar del que us penseu, ja que és una experiència que em porta molts mals records i que no m’agrada recordar pel simple fet que tinc una mica de dolor dins de mi en quan ho penso o ho dic. El paisatge era preciós, típic de la neu, on tot el cel era blau clar i la neu blanca com ella sola. Baixar ràpid no és la solució em deia sempre la meva mare … em vaig quedar en coma.

Va ser la cosa més espantosa de la meva vida, no sé què vaig fer, ni què m’havia passat, estava baixant tant tranquil i de sobte aquell xoc que em va donar aquell noi al meu cap contra aquell casc … quin malson. Però no, no ho era pas, m’havia donat en tot el cap, i del mateix cop em vaig caure a terra i em vaig desmaiar durant 37 segons, un xifra poc significativa alhora de parlar-ne, però molt llarga alhora de la veritat. Van ser 37 segons que no veia res, només veia … allò, el que és actual. Què vull dir amb això ? doncs que no sé si el que estic vivint és el que de debò estic veient o el fet que ara mateix estic en un hospital, i totes aquestes veus que sento i tots els sorolls són normals o me’ls imagino. No em serveix de res que em diguin que tot és normal, que no passa res, que va ser un cop i ja està, però no ho veig així.

Us semblarà estrany, però des del moment que em vaig quedar en coma, vaig començar a veure pròxims futurs, futurs que només eren meus i només em passaven a mi, com si fossin “ dejà-vu” ( o com s’escrigui ), però del futur. La veritat és que penso que la meva mort, serà el sortir d’aquest coma i fer vida normal i igual com l’estic fent ara, que faré les mateixes coses  i sempre el mateix fins el dia de la meva mort, que aleshores ja no sabré on aniré ni què faré.

Oriol

Aquest article ha estat publicat en David Barnet, Mort, Somnis, Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *