Quan era petita recordo que a les vuit ja estava desperta i la meva mare em deia:” jo no entenc com és que no vols dormir més “, i jo li responia: “doncs no ho sé, però ja he acabat la son”. Llavors ella em deia:” ves al menjador i mira una estona els dibuixos animats i jo baixaré de seguida a fer-te l’esmorzar”.
Sempre pensava: “perquè no tinc més son?”, “m’agradaria poder dormir una mica més”, però no sabia com fer-ho perquè jo no podia controlar les hores que volia dormir, d’això s’encarregava el meu cervell. La meva mare una vegada em va dir una frase que mai oblidaré: “d’aquí a uns anys ja veuràs com se’t passaran les ganes de llevar-te a les vuit, llavors desitjaràs poder dormir més hores”. I tenia tota la raó.
“sempre segueixo tenint son, mai l’acabo. Durant el dia em ve una son que sembla que m’hagi d’adormir “ |
A mesura que me anat fent gran cada vegada tinc més son i estic més cansada. Estic la major part del dia a l’escola, arribo a casa, dino, faig deures i estudio, el meu cervell està tot el dia treballant, només descansa les sis o set hores que dormo. I, a vegades ni descansa perquè somio pensant en l’examen que em toca l’endemà i em llevo amb la sensació d’haver estat tota la nit desperta. Quan sona el despertador a les set del matí és terrible, em costa molt aixecar-me i per no tornar-me a adormir m’assec al llit i em vaig despertant mica en mica. Però el problema és que sempre segueixo tenint son, mai l’acabo. Durant el dia depèn quina hora sigui em ve una son que sembla que m’hagi d’adormir en aquell mateix moment, i havent dinat encara és pitjor perquè em venen aquelles ganes de fer la migdiada però no puc fer-la perquè tinc feina de l’escola. Haig de reconèixer que més d’un dia me adormit a la taula mentre estudiava. Sempre desitjo que arribi el cap de setmana per recuperar les hores que durant la setmana he ocupat amb els estudis.
Finalment he arribat a la conclusió. Quan un és petit és cansa molt físicament, perquè els nens sempre estan jugant, corrent, tenen molta energia. I, tot i que al final del dia acabin rendits l’endemà es desperten ben aviat. En canvi, nosaltres que ja som adults, físicament no acostumem a cansar-nos tant, perquè no tenim l’energia d’un nen petit. Però mentalment sí que estem cansats, perquè el nostre cervell està treballant durant tot el dia, i aquest només descansa quan dormim. Per tant, crec que la causa de que tots els adults tinguem més son i estiguem molt més cansats que els nens és perquè ells no tenen responsabilitats, preocupacions, problemes, estrés i en canvi nosaltres sí. I aquests problemes que afecten al nostre cervell fan que necessitem reposar i dormir més hores.
Marina.
Marina
Escric això en plena època de vacances de Nadal, així que suposo que deus estar fent una cura de son, que et convé.
M’ha agradat l’escrit. És diferent i resulta molt agradable de llegir (a mi m’ha resultat molt divertit, encara que el teu objectiu no fos fer gràcia).
El redactat és molt correcte. Cal que segueixisa treballant per evitar alguns elemens de llenguatge parlat que se’ns escapen. Per exemple comences dient: “Quan era petita recordo que a les vuit ja estava desperta…”, i segurament hauria estat més correcte un ordre del tipus “Recordo que quan era petita a les vuit ja estava desperta…”. Diu el mateix, però en un escrit s’escau un ordre subjecte, complements del subjecte, verb, complements del verb, que tan sols alterarem si volem ressaltar molt especial algun element.
Molt bé, segueix escrivint!
Josep Maria