Quan deixes de ser una nena?

Tota la vida m’he refiat i he confiat que estaria protegida pels pares, oncles, avis , cosins… Però arriba un dia que et pares a pensar i comences a veure bastant llunyà el fet d’asseure’t a la faldeta de l’àvia, de traspassar de nit fent corredisses per casa cap al quarto dels pares perquè sents sorolls a l’habitació i ficar-te entremig de tots dos, o de repartir postals de Nadal als oncles i als cosins en aquells grans sopars que t’encantaven quan arribaven les festes, i et diguessin què maca eres i què gran et feies. Aleshores jo em sentia la reina de la festa, l’àngel de la casa… També recordes quan jugaves a fet i amagar pel jardí de casa els avis amb els veïns del carrer o a la caseta de fusta amb les cosines cuidant unes belles nines de porcellana, creient-te una marassa, però sense pensar que a tú també t’arribaria el dia.

Passen els anys i et veus comprant llaminadures i revistes de xafarderies de famosos amb les amigues a la papereria del poble. Amb un tancar i obrir d’ulls et veus comprant un brillant vestit de festa per cap d’any i el més important la nova persona que ha entrat a la teva vida que t’hi acompanya, si si… arriba ELL. Per fi comences a viure allò tan esperat i somiat de les pel.lícules, enamorar-te.

Aquesta experiència produeix un cert xoc a la teva vida, pot arribar fins i tot a capgirar-te-la de dalt a baix. T’adones que no passes tant de temps amb les amigues i que els teus pares no paren de repetir-se què ha passat que de cop i volta alguna cosa se’ls escapa de les mans… ni més ni menys la seva nena.

Recordes la mirada de malencolia del teu pare i notes que per més que ho vagi acceptant no deixa de fer-se extrany amb la situació.

A mida que passa el temps i reflexiones sobre tot això t’adones que per més que siguis una ganàpia segueixes eixugan-te els disgustos a la camisa del pare i no… el somriure d’orella a orella que li tornava boig de la seva petitona encara està allà . Tot això només em fa arribar a una conclsió… Mai deixes de ser una nena.

Cristina

Aquest article s'ha publicat dins de Canvis, Créixer, Cristina Mataró i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Quan deixes de ser una nena?

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Cristina, m’ha agradat el tema i la forma en què ho vas presentant, però a l’escrit li calia una revisió a fons. Fixa’t:
    Tota la vida m’he rafiat i he confiat que estaria protegida pels pares, oncles, avis , cosins… Però arriba un dia que et pares a pensar i comenses a veure bastant llunyà el fet d’asseure`t a la faldeta de l’àvia, de transpassar de nit fent corredisses per casa cap al quarto dels pares perquè sens sorolls a l’habitació i ficar-te entremig de tots dos, o de repartir postals de Nadal als oncles i als cosins en aquells grans sopàs que t’encantaven quan arribaven les festes, i et diguessin lo maca que erets i lo gran que et feies. Aleshores jo em sentia la reina de la festa, l’àngel de la casa… També recordes quan jugaves a fet i amagar pel jardi de casa els àvis amb els veins del carrer o a la caseta de fusta amb les cosines cuidant unes belles nines de porcellana, creien-te una marassa, però sense pensar que a tú també t’arribaria el dia.
    Passen els anys i et veus compran llaminadures i revistes de xafarderies de famosos amb les amigues a la papareria del poble. Amb un tancar i obrir d’ulls et veus comprant un brillant vestit de festa per cap d’any i el més important la nova persona que ha entrat a la teva vida que t’hi acompanya, si si… arriba ELL. Per fi comenses a viure allò tan esperat i somiat de les pel.lícules, enamorar-te.
    Aquesta experiència produeix un cert xoc a la teva vida, pot arribar fins hi tot a capgirar-te-la de dalt a baix. T’adones que no passes tan de temps amb les amigues i que els teus pares no paren de repetir-se que ha passat que de cop hi volta alguna cosa se’ls hi escapa de les mans…ni més ni menys la seva nena.
    Recordes la mirada de malencolia del teu pare i notes que per més que ho vagi acceptant no deixa de fer-se extrany amb la situació.
    A mida que passa el temps i reflecciones sobre tot això t’adones que per més que siguis una ganàpia segueixes eixugan-te els disgustos a la camisa del pare i no… el somriure d’orella a orella que li tornava boig de la seva petitona encara està alla . Tot això només em fa arribar a una conclsió… Mai deixes de ser una nena.
    Cristina

    Ja veus que li calia una bona repassada. I no tan sols de l’ortografia: el redactat és massa ora. Escrius com si parlessis, i són coses molt diferents, perquè l’escrit es pot revisar (i s’ha de revisar) aquest és el seu avantatge: no el pots desaprofitar.
    No paris d’escriure, però recorda que l’encarregada de revisar ets tu, no jo (si no ho fas, no aprens!)
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *