Per molt temps que passi sempre recordaré el dia que els meus pares ens van dir a el meu germà i a mi que es separaven definitivament, en aquell instant, tota una sèrie de sentiments em van penetrar el cor com una allau de neu…
Un fet curiós és que ens ho van dir justament després de que s’acabés un capítol de Los Simpson en el qual els pares del millor amic de Bart es divorciaven, i el més curiós de tot el tema va ser que apart de que sempre s’estiguessin barallant i que les mostres d’afecte entre ells ja feia temps que havien desaparegut, és que jo mai pensava que arribés a passar això, no en la meva família…
Només dir-nos que es separaven, el meu cos va respondre d’una forma molt correcta, acceptant-ho i entenent-ho, però quan em vaig anar a dormir la cosa va canviar, i quan estava el llit vaig començar a plorar sense saber ben be perquè, ja que abans no m’havia afectat, els meus pares ho van sentir i els tres vam parlar del divorci i els motius del qual, tots dos van dir-me que no era culpa meva i que per molt que es separessin els dos seguien sent amics, després d’això em vaig adormir i ara ja han passat 5 anys des de llavors i segueixo sense acabar de acceptar-ho de tot.
La reacció del meu germà però va ser diferent, (en aquell moment tenia 6 anys) i de bon principi ho va acceptar, encara que jo crec que no ho va acabar d’entendre del tot el que succeïa i les conseqüències que comportava, però malgrat això l’efecte de la separació dels meus pares es va veure en les seves notes, va passar de no suspendre i treure notables a suspendre’n tres, ja que no era capaç de concentrar-se.
Evidentment, ara ja cadascú fa la seva vida i surt amb altres persones (cosa que costa acostumar-se). Després de tot el divorci té la seva banda positiva: dos opinions sobre un tema, un et deixa fer coses que el altre no i a l’inrevés, més regals… Però crec que no es pot comparar amb viure tota la família sota el mateix sostre, tot i així prefereixo mil cops que s’hagin divorciat ja que abans es passaven tot el dia discutint i sent infeliços i a l’hora prefereixo pensar que tot és un somni i que demà em despertaré i esmorzarem tots quatre junts com de costum…
Aleix Falgueras Casals
