Fa un temps vaig conèixer a una persona molt especial. La veritat és que mai hagués pensat que seria tant important per a mi, però en molt poc temps es va convertir en gran part de la meva vida. Quan el vaig començar a conèixer em vaig adonar que no era com els altres, ell era diferent, era un persona que sempre estava allà per el que necessitessis, era comprensiu, “carinyós”, era perfecte. Amb el temps em vaig adonar que era l’ideal per a mi, i encara que visquéssim força lluny hauríem de lluitar per poder estar junts i ser feliços, i encara ho estem fent.
Des que el vaig conèixer fins ara ja ha passat força temps i la veritat és que ha passat volant. He de dir que no fa tant que vaig començar a sentir alguna cosa per ell, però quan va sorgir, va ser per una banda previsible perquè es notava que hi havia una atracció, però per l’altra imprevisible, sembla estrany perquè és l’antítesi de l’adjectiu anterior, però sí, també va ser imprevisible ja que portàvem un temps sent amics però aquella atracció encara no havia sorgit, potser en part era perquè no ens vèiem tant. Encara que haig de dir que al primer dia quan el vaig coneixer a casa de la seva germanastra, la Pau ja li vaig veure alguna cosa especial.
La qüestió és que per diferents circumstàncies les nostres vides es van ajuntar i ens van portar a fer un camí conjunt, que espero que continuï tant radiant com al principi.
Carla
