Algunes vegades, i sobretot ara que ja s’acosta l’etapa de l’últim curs, he pensat què estaré fent ara mateix d’aquí a un any, (si tot va bé) quan hagi acabat el batxillerat. Suposo, i tinc la il·lusió, que estaré estudiant la carrera que hagi acabat escollint, a un lloc nou, rodejat de nous companys i nous professors; en definitiva, a un ambient diferent.
En tinc moltes ganes d’acabar segon de batxillerat i descobrir el “món nou” que s’amaga darrere les parets de les universitats; tot i que allà s’hi va a fer el mateix que he fet fins ara: estudiar. Fins aquí tot “sona” perfecte, però hi ha una cosa que em preocupa i hi penso sovint: què se’n farà de la relació amb els companys que tinc ara? El normal és dir que ens seguirem veient de tant en tant, però això no t’ho assegura ningú. És quasi bé segur que, amb el canvi d’ambient i altres factors com ara la distància i el temps, la relació que tinc ara amb molts dels meus companys s’acabi esvaint. Dic això perque ja l’he patit alguns cops aquest canvi, sobretot al pas de primaria cap a l’institut.
| “És quasi bé segur que, amb el canvi d’ambient i altres factors com ara la distància i el temps, la relació que tinc ara amb molts dels meus companys s’acabi esvaint” |
Tot això d’“amics per sempre” queda molt bonic, però és difícil que s’acabi complint. Som humans, i crec que encara que comparteixis moltes experiències amb amics i companys, a la llarga, si no hi mantens una relació contínua, aquesta s’acaba perdent. El que vull dir és que les relacions neixen, creixen i moren. El destí d’una relació que no es cuida és la “mort” d’aquesta. No vull dir que no puguis mantenir una conversa amb aquella persona mai més, però sí que la relació que hi puguis tenir ara no serà la mateixa d’abans.
Així doncs, espero amb ànsies l’any que ve i, encara que perdi la relació d’amistat que tinc amb alguns amics (per coses inevitables de la vida), seguiré recordant els bons moments que vàrem passar junts.
Xavier
