“Fallece una nigeriana en Mallorca y un hombre en Madrid”. Això deia el diari El país de divendres (17 de juliol) a la primera pàgina. Era el subtítol d’una notícia que ens informava dels efectes de la grip sobre la població. Em vaig quedar paralitzat. Abans d’endinsar-me en el contingut de la notícia vaig rellegir la frase una i una altra vegada. No hi havia dubte: deia el que ja havia llegit per primera vegada. Com més hi passava els ulls pel damunt, més inversemblant em semblava el redactat.
Analitzem-ne el contingut informatiu: En primer lloc, que hi ha hagut dues morts (com a conseqüència de la grip, si ens atenem al que afirma el títol), fins aquí cap problema. En segon lloc, que una mort s’ha produït a Madrid i l’altra a Mallorca; també res a dir. En tercer lloc, però, en la caracterització dels difunts (una nigeriana y un hombre) hi ha alguna cosa que no lliga! Jo no hi entenc gaire, però em sembla que, des del punt de vista de l’equilibri semàntic haurien estat opcions més correctes, o bé un home i una dona (o una dona i un home), o bé una nigeriana i un espanyol. Però no una nigeriana i un home! Algú pot explicar-me quins estranys ressorts han funcionat darrera d’aquest redactat?
- El sol fet que en-raonem -és a dir, que fem raons i raonaments amb el llenguatge- mostra que creiem en la possibilitat d’arribar a acords o, almenys, d’arribar a entendre’ns. I amb això tornem a constatar la importància decisiva del llenguatge: perquè és en el llenguatge on es produeixen els raonaments, els enraonaments, les raons i, en definitiva, la lògica. Josep M Terricabras
setembre 2025 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « des. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
