FELICITATS PER HAVER-HO ACONSEGUIT. HA VALGUT LA PENA.
Divendres 22 va tenir lloc al gimnàs de l’institut l’acte de comiat de la promoció 2008-2010. Fou una celebració emotiva i els tutors vam ser “convidats” a dir algunes paraules. Això és el que els vaig dir:
S’ha acabat el curs i amb ell el Batxillerat per a la majoria de vosaltres. Només us he pogut acompanyar en una part del trajecte, l’altra part l’heu recorreguda amb l’Héctor, a qui en aquest moment voldria fer present. Sense el seu esforç al curs passat, no hauria existit aquesta festa de comiat d’avui. Ell hauria volgut ser aquí amb vosaltres però no li ha estat possible. Tot i així, ens ha fet arribar un ram de flors per a vosaltres amb quatre ratlles:
“Flors per a una generació
digna del maresme més hedonista.
El vostre professor de filosofia introductòria
us desitja molt plaer en una vida molt llarga.
Hèctor”
Què us puc dir, de la part del batxillerat que he pogut compartir amb vosaltres? Bàsicament, que ha estat un plaer treballar amb vosaltres. Ara que ja s’ha acabat us ho puc dir. No ens ho hem posat fàcil, ni jo a vosaltres ni vosaltres a mi, però quan passo comptes i comparo el que ha anat bé i el que no tant, penso que puc estar content del balanç resultant. Estic content, perquè em sembla que heu aconseguit dues coses fonamentals: Us ho heu passat bé i heu après coses, i fins i tot en molts casos us ho heu passat bé aprenent coses. Tot un èxit.
Content sí, però no satisfet. El curs se m’ha fet curt: m’ha faltat temps. Temps per parlar amb cadascun de vosaltres amb tranquil·litat, temps per afrontar els problemes sense neguits… M’ha faltat temps per ajudar-vos. Val a dir que en ocasions no us heu deixat ajudar gaire, o tal vegada no n’he tingut la traça necessària. En qualsevol cas, que se m’hagi fet curt no és pas mal senyal. De fet m’ha agradat tant que intentaré allargar el curs un parell de setmanes més.
No estic satisfet, deia, de com ha anat el curs, però no patiu: això em passa sempre. Suposo que mai n’estaré, de satisfet, però ja m’està bé. Diuen que en el menjar és millor quedar-se amb gana que quedar tip i probablement això val per a molts altres aspectes de la vida. Tant de bo que sapiguem viure insatisfets i que no se’ns fonguin els ploms de l’esperit autocrític. Tant de bo que siguem capaços d’alimentar el corcó crític que ens impulsa a barallar-nos per fer millor les coses. Si el perdéssim ens convertiríem en els nostres pitjors enemics.
I, per acabar, com va escriure aquell filòsof cantaire, “do’nt worry, be happy” que, com bé sabeu, significa “val més que ens afanyem, si volem evitar que se’ns faci de nit”.
Afanyeu-vos, doncs, i no us adormiu! Que sigueu molt feliços.
A reveure
