Una tarda de divendres

Sis de la tarda, assegut a la cadira de l’escriptori, desapassionat després d’haver intentat fer uns exercicis de matemàtiques, ho reconec, sóc molt dolent.

Estic fent aquest escrit de filosofia no perquè em toqui ni res, sinó perquè porto des de les 4:30 intentant fer uns exercicis de matemàtiques del moodle, i en tots m’he quedat bloquejat, quin desastre. He decidit fer un escrit ja que em relaxa molt. Porto dues setmanes d’exàmens i ja no aguanto més això d’estudiar tant, però la veritat en general els resultats m’han anat bastant bé. Però estem a divendres i dimarts de la setmana que ve tots els de la meva classe tenim examen de matemàtiques, i com ja se sap, és la assignatura més difícil per quasi tothom, inclòs jo. A l’examen entra tot el que em fet durant tot el trimestre, és molta matèria i no sé si seré capaç d’estudiar prou com per treure bona nota, per no dir que la meva nota de matemàtiques depèn d’aquest últim examen. També per dilluns de la setmana que ve tenim uns exercicis del moodle, a més a més de que són de pensar, s’han de passar a l’ordinador, i jo i la informàtica no som gaire amics. No sé què faré, ja pensaré alguna cosa.

M’acabo de tornar a llegir l’escrit, ara són les onze i mitja de la nit, acabo d’arribar d’entrenar i he vist que en aquest escrit de filosofia no m’he centrat en un tema en concret. La veritat és que no sé per què, però aquesta tarda en veure’m tant perdut amb mates, he decidit desconnectar.  I com que no volia perdre temps i volia aprofitar la tarda, he pogut avançar escrits de filosofia.

Per acabar voldria recordar una cosa, son les dotze menys quart i no he sopat, per tant vaig a sopar que m’espera un bon entrecot i a veure si demà, que és un dia nou, em llevo més inspirat amb mates i avancem.

Carles.