Una bona amistat

Sóc una persona que no acostuma a dir el que sent ni dir “t’estimo” a les persones que m’importen, per això, em sento una mica estranya escrivint el que a continuació veureu, però estic en una època que (no sé si és l’estrès el causant de tot) en general, estic més sensible. Avui, m’agradaria centrar-me en un tema que em sembla important i essencial per ser feliços en la vida; una bona amistat.

El fet és que aquest any he notat un canvi tant en els estudis com en algunes amistats. El nostre grup és bastant nombrós i com és normal, arriba un moment on cadascuna escull el que vol estudiar i és pràcticament impossible que totes anem juntes al mateix institut. Aquest escrit, l’adreço especialment a una d’aquestes amigues que ja no veiem cada dia, que aquest any està estudiant un mòdul de marketing a Barcelona, i la veritat és que se’m fa estrany no estar 6 hores al dia amb ella.

Fa 17 anys que vaig néixer i, des d’aleshores que la conec. Vivíem en el mateix edifici i els nostres pares es portaven molt bé, fins al punt que quan jo vaig néixer els seus pares van cuidar de la meva germana ja que els meus estaven a l’hospital. Recordo com si fos ahir mateix quan baixava a jugar a casa seva i em passava les tardes amb ella… i ara a mi, em queden 5 mesos per fer els 18 i m’alegra saber que encara està amb mi i que seguim portant-nos igual de bé o millor que quan érem petites.

“totes la trobem a faltar diàriament, sobretot els seus somriures i bromes”

La veritat és que no sóc partidària de la frase “això és per sempre” però crec que en aquest cas si la digués no m’equivocaria perquè, realment sento que és una de les persones que necessito que estigui al meu costat i amb la que puc comptar en qualsevol moment.

En aquest escrit, per tant, vull que sàpiga que totes la trobem a faltar diàriament, sobretot els seus somriures i bromes; i, alhora recordar-li que l’estimem molt (encara que pocs cops ho digui). Crec que ella, més que ningú, és mereix que li diguem! No obstant, jo tinc la sort de veure-la una estona cada dia ja que ens trobem quan ella surt del bus i jo vaig cap a casa. Una estona que em fa estar contenta i alegre perquè veig que tot li continua anant igual de bé com sempre.

Marta Jareño

Aquest article ha estat publicat en Amistat, Enyorança, Marta Jareño. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una bona amistat

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Marta,
    M’ha agradat molt. Tan sols una observació lèxica: el “llevar-se bien” castellà no es pot traduir per “portar-se bé”, que significa “fer bondat”, “comportar-se adequadament”. Així que dir “els nostres pares es portaven molt bé” significaria “els nostres pares feien bondat” o “es comportaven correctament”. El “llevar-se bien” més aviat seria “entendre’s bé”, de manera que “seguim portant-nos igual de bé” hauria de ser “seguim entenent-nos tigual de bé”. Ja veus que les traduccions literals (llevar=portar) no funcionen. Coses de l’idioma! (per cert, passa el corrector: això no ho hauria detectat, però t’hauries estalviat uns quants errors ortogràfics)
    Fins al pròxim,
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *