Una experiència inoblidable

Ara us parlaré sobre una cosa que hem va passar a les vacances d’estiu, i que espero que no es torni a repetir, i ara entendreu perquè ho dic.

Un dels llocs on vaig anar va ser a Andorra, com cada any. Allà vam fer lo típic: anar de compres, però de sobte al meu pare se li va ocorre la idea d’anar d’excursió a la muntanya, i al dia seguent d’arribar-hi vam anar.

A primera hora del matí vam anar a comprar els entrepans, les begudes i la fruita per anar a la “magnífica” excursió. Quan vam arribar, com que no coneixiem la zona, ens van aconsellar d’ anar caminant per la muntanya i anar a veure uns llacs bastant coneguts. Vam fer el que ens habien  dit, i quan vam arribar a l’últim llac, ja era l’hora de dinar així que vam treure els entrepans i vam començar a menjar.

Fins aquí tot em va anar molt bé, però el que no vull que es torni a repetir no és res d’això, perquè encara que no em va apassionar l’excursió m’ho vaig passar força bé. El problema va ser a l’hora del postre, la meva mare i la meva tieta van comprar sis préssecs, un per a cadascú. Jo, la que té més sort de tota la família i  la que vagi on vagi sempre li passa alguna cosa, vaig agafar un préssec, com tothom i… SORPRESA!!! Quan el vaig mossegar vaig veure alguna cosa que es movia, eren CUCS!!! QUIN FÀSTIC!!! Vaig tirar el prèssec a terra i, com no, el meu pare i el meu tiet es van riure de mi. Lo meu es sort, de sis préssecs, m’havia de tocar a mi el dolent.

Això no ho oblidaré mai, va ser una experiència molt fastigosa. I sabeu que?  JA NO HE TORNAT A MENJAR-ME CAP PRÉSSEC.

Judith

Aquest article ha estat publicat en Excursió, Fàstic, Judith Pacheca, Menjar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Una experiència inoblidable

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Judith, ja veig que no ets gaire caminadora (i, també, que no t’agrada menjar cucs). L’escrit està força bé, i has polit algunes coses (encara que segueixes usant el “lo”, que no és correcte). De cara al futur, fixa’t que pots enriquir molt els teus escrits. Com? Evitant vaguetats i imprecisions innecessàries. Present com a exemple aquest escrit podies haver dit el nom d’aquests “llacs bastant coneguts” (precisament si els suposes coneguts és possible que el teu lector els pugui identificar si en dius el nom!). Més millores: a l’escrit surten quatre persones a més de tu. Imagino que n’hi ha d’haver una altra, perquè parles de sis préssecs “un per cadascú”. Potser caldria presentar els excursionistes? No deixa de ser una altra imprecisió.
    Recorda que explicar les coses de forma més completa no és posar palla sinó aconseguir que el lector es faci una idea exacta de les situacions que expliques.
    Ho recordaràs? Segur que sí.
    Fins al proper escrit! (Aviam si el penges al bloc!)
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *