El dimecres 31 d’octubre, coincidint amb el dia de la Castanyada, a les costes catalanes es va gaudir d’una mar de fons espectacular. Això va causar ones d’entre dos a tres metres en els punts més afortunats. Aquest fet va sorprendre molt, ja que no van haver-hi els precedents habituals com són les fortes tempestes, o fortes ratxes de vent.
Després de sortir de classe i dinar com un esperitat, vaig posar-me el neoprè, vaig agafar la taula de surf i desprès de trucar al Rubén i l’Ignasi, vam baixar tots tres cap a la platja. Un cop allà les previsions es van fer clares: a la platja de Vilassar de Mar hi havia ones de més de dos metres. Ens vam emocionar, alhora que ens vam espantar una mica per el gran tamany. Al cap de pocs segons ja buscàvem el millor lloc per on entrar per tal de no haver de remar gaire estona i no xocar contra les ones que trencaven tan fort aquell dia. Però en aquell moment em va estranyar una cosa: no hi havia ningú a l’aigua!
Mitja hora després d’haver arribat a la platja, jo ja tenia ben clar que aquell no era un bon lloc on anar a fer surf, i si no, per que no hi havia ningú? Aquesta pregunta només tenia dues respostes possibles. La primera és que hi hagués molta corrent i per tant seriem arrossegats ràpidament cap a Barcelona, fent que els nostres intents per arribar allà on trenquen les ones no serveixin per a res. La segona resposta és que hi hagués llocs on les ones eren més bones.
| “Al cap de pocs segons ja buscàvem el millor lloc per on entrar per tal de no haver de remar gaire estona i no xocar contra les ones que trencaven tan fort aquell dia” |
Al cap d’una estona de ser per la sorra discutint si entràvem o no, un senyor ens va dir que la corrent era molt forta i que el millor seria que anéssim a una platja tancada com la de Montgat. Dons, amb tantes ganes com tenia de fer surf, vaig pujar-me a l’espigó amb els meus dos amics i vam estar mirant com trencaven les ones i imaginant que nosaltres lliscàvem per damunt seu.
En arribar a casa, amb poques ganes de fer res, vaig encendre l’ordinador i vaig buscar una pel·lícula de surf. Volia veure ones precioses, gegants, i gent prou valenta per navegar-les. No vaig estar massa estona buscant, ja que vaig trobar una pel·lícula bastant adient per al moment: El gran miercoles. Pot ser que tot plegat fos una coincidència?
Xavier
