El futbol

Hi ha gent que pensa que el futbol és un esport d’onze contra onze, on es corre darrere una pilota i s’intenta ficar-la dins d’una porteria amb els peus. Jo respecto moltísim aquest punt de vista, però per a un gran nombre de persones el futbol significa molt més que això. Afortunadament jo em trobo en aquest  grup de persones.

El futbol és el meu estat d’ànim, jo no imagino la meva vida sense anar tres dies a la setmana a entrenar, a sentir-me lliure xutant una pilota, a compartir un sentiment amb uns companys. Malgrat la pluja, el fred, la calor, etc. jo mai he anat a un entrenament enfadat, sense ganes de jugar, desanimat. La meva vida no seria la mateixa sense els caps de setmana  de partit, sense estar pensant tota la nit anterior de com anirà el partit, com he de jugar. Les presses per estar a l’hora de la convocatòria, arribar al camp i tenir poc a poc més i més ganes de saltar al camp. Estar tot el patit corrent, deixant-t’hi la pell i donant el millor de tu mateix. Si després es guanya o es perd només dependrà de les ganes que s’hi han posat.

“Mai ni res ni ningú em donarà el que el futbol m’ha donat”

Mai ni res ni ningú em donarà el que el futbol m’ha donat. La sensació que es té quan el teu equip es classifica per la final de la “champions”  a falta de dos minuts d’acabar, després d’estar patint tot el partit. La sensació que se sent en humiliar al teu pitjor rival, aquell al que odies per sobre de tot, al que vols guanyar sigui com sigui, és indescriptible.

Podran dir-me boig, podran dir-me que tinc raó, m’és igual. El que jo sento pel futbol i pel que representa a la meva vida no ho canviaria mai per res.

Jordi

Aquest article ha estat publicat en Aficions, Futbol, Jordi Capeta. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *