T’agradaria tenir tot el coneixement del món?

La primera resposta que em ve al cap, a mi i suposo que no seré l’única, es sí, per suposat m’agradaria tenir tot el coneixement del món. Però, si et pares a pensar-hi, la primera pregunta que et ve al cap és: què s’entén per “tot el coneixement del mon”?. Podem entendre saber-ho tot sobre les ciències i demés àrees del saber, tenir tot el coneixement matemàtic, saber de tecnologia, de llengua catalana o literatura castellana. Tot i que per coneixement, també es poden entendre certes coses que no s’aprenen i no es saben amb l’estudi; que succeirà exactament al futur, què sent una altra persona, què pensa, si hi ha vida després de la mort…

Des del meu punt de vista sí, clar, lògicament estaria molt be saber-ho tot, tenir clar què fer a cada moment per a que tot surti bé, però, per altra banda, hi ha coses que és millor aprendre-les amb l’experiència, aprenent dels errors comesos, de forma que ens sigui útil de cara en endavant.

Deixant de banda l’estil filosòfic de la resposta, a més, cal considerar la impossibilitat d’assolir tot el coneixement del món, per varius motius: per anys i anys que passessin, amb l’enorme quantitat de coneixements que hi ha a la i sobre la Terra i tot el que aquesta comporta, seria impossible arribar a tenir temps suficients per estudiar-los, i dubto que si disposéssim d’aquest temps, hi hagués qualsevol cervell, humà o no, sobre el planeta capaç d’assumir tots els coneixements possibles que existeixen, són milers de milions de coses a saber.

Per tant, deixant com a impossible l’adquisició de tots els coneixements a través de l’estudi i aprenentatge dels mateixos, en cas de que hi hagués una forma possible d’obtenir-los tots, seria molt útil, però no crec que m’agradés completament saber-ho absolutament tot, seria una sensació increïble, però em cansaria ràpidament, de saber tot el que passarà, i no tenir la possibilitat d’aprendre res nou, o d’equivocar-se, o de que el futur el guardi sorpreses… per tant, crec que, seria al·lucinant, però ja m’està bé tenir coses a aprendre i millorar, i tenir una gran baralla de possibilitats de cara al futur, sense saber què passarà.

Laura