Tan sols queden 13 dies per entregar un treball de recerca que portem preparant des de fa més de sis mesos. Estem constantment retocant la introducció, la hipòtesis, els apartats, etc. La part pràctica simplement es tracta de recollir dades i obtenir informació de primera mà a base d’enquestes, entrevistes a especialistes o simplement assistint a algun event relacionat.
En un principi vaig pensar que fer una entrevista a alguna persona relacionada amb el meu treball (accidents de trànsit) no em suposaria cap problema. El problema se m’ha presentat més tard.
La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un “roadshow”, una activitat preventiva d’accidents dirigida als joves. Va ser commovedora, una sensació poc agradable. Bombers, policies, personal d’ambulància, metges, etc. Tots ells van explicar les seves vivències i experiències professionals relacionades amb el trànsit, i cap d’ells en va treure una frase positiva. El consell que van repetir varies vegades va ser “és millor perdre un minut a la vida, que la vida en un minut”. Finalment va sortir la Mireia, una noia jove, guapa i somrient, amb estudis, treballadora, amb projectes de futur, que desgraciadament, fa cinc anys va quedar-se en cadira de rodes a causa d’un accident de moto. Amb molta valentia va sortir davant de tota aquella gent i va explicar el que li havia passat.
| El consell que van repetir varies vegades va ser “és millor perdre un minut a la vida, que la vida en un minut” |
El problema és que no és tan sols la part pràctica d’un treball de recerca, parlar amb la Mireia em suposa alguna cosa més. Es realment violent haver de preguntar-li a algú sobre la seva vida, una vida que no és com la que li agradaria tenir. Haver de preguntar-li pels seus plans de futur tot i saber que estan únicament relacionats amb aquella cadira. És dur.
Això fa pensar en totes les coses que no valorem suficient, com per exemple anar a platja. Poder entrar dins del mar, nedar, i sortir caminant per sorra. Desitjaria que ella també ho pogués fer.
Natàlia
Natàlia,
M’ha agradat. Segur que faràs un bon treball.
El redactat pot millorar si el revises amb una mica més d’atenció. Deixant al marge l’ortografia (he esmenat algun error massa eloqüent), hi ha frases que no estan ben elaborades. Per exemple, “…simplement assistint a algun event relacionat.” davant d’això, el lector es queda una mica perplex: relacionat amb què? Potser hi cal: “… relacionat amb el tema del treball”. El lector s’ho pot imaginar, però és important que no deixem al lector aquesta tasca de “completar” l’escrit.
Està molt bé i resulta molt interessant.
Josep Maria