Qui em diria a mí que un dijous qualsevol encendre la televisió em suposaria un avantatge per a la classe d’economia?, doncs gràcies a això, m’he adonat de la importància del procés de direcció d’una empresa, li he trobat un doble sentit a la definició d’ ‘actuar sota condicions de risc’ que és el que suposadament fa un bon empresari. Em pregunto: la mort és un risc que assoleix una empresa? sembla ser que l’àrea comercial, de recursos humans i de producció de ‘Diviertt’ pensa que si.
Ells van sobrepassar els límits d’aforament, van contractar personal poc o gens qualificat i no van prendre les mesures necessàries per a un bon funcionament del seu únic objectiu, fer gaudir als joves. Els principis bàsics que serveixen de guia per a prendre decisions, els passos a seguir i el que es pot i no es pot fer, són algunes de les qüestions que s’hauria d’haver plantejat l’empresa abans d’acabar injustament amb la vida de 4 joves al recinte del ‘Madrid Arena’.
“van sobrepassar els límits d’aforament, van contractar personal poc o gens qualificat i no van prendre les mesures necessàries per a un bon funcionament del seu únic objectiu, fer gaudir als joves” |
Ara és tard per penedir-se de la irresponsabilitat i la pèssima ètica empresarial dels ‘organitzadors’. Malauradament només ens podem limitar a parlar en passat, perquè ens serveixi per a un millor futur, ja que el present està carregat de persones que no saben fer el seu treball.
Ara mateix no sóc ningú per donar lliçons sobre la vida a cap persona, però del que sóc conscient és que em decepciona gent que ni tan sols coneixo, actuant de manera injusta. Gestionar les masses i el pànic mai ha sigut fàcil, són com les onades del mar, incontrolables.
Paula Benzal
Paula, fas una molt bona crònica-crítica entorn de l’accident al concert de Madrid. Clar i molt interessant, sobretot per l’òptica -empresarial i ètica a la vegada- que li dones.
L’última frase m’ha semblat especialment gràfica.
Segueix escrivint, d’acord?
Josep Maria