El passat dissabte 27 d’octubre vaig acudir a un taller d’ejaculació femenina amb algunes amigues. Encara que al dir taller sembla que es tractés d’una cosa pràctica, es tractava d’una xerrada.
El cas és que després d’això vaig parlar d’aquest tema amb diverses persones i la gran majoria no sabien de que es tractava. Per tant vaig pensar que fent un escrit per a aquest bloc seria una forma de fer-ne difusió.
| “La diferència entre l’ejaculació masculina i la femenina és la quantitat de líquid segregat, ja que les dones poden arribar a segregar un litre” |
Les dones ejaculem quan estimulem la glàndula d’Skene. Aquesta glàndula és l’equivalent masculí a la pròstata, per tant el fluid que segrega és el mateix, amb la diferència que el de la dona no conté esperma. La zona de la paret de la vagina que s’estimula per aconseguir arribar a la glàndula d’Skene és el famosíssim “Punt G”, l’equivalent al “Punt P” o G de l’home amb la diferència que aquest s’estimula per el recte (per això punt P, de pròstata).
La diferència entre la ejaculació masculina i la femenina és la quantitat de líquid segregat, ja que les dones poden arribar a segregar 1 litre, i la potencia amb el que aquest surt. A més, la capacitat de reomplir-se de líquid de la glàndula d’Skene és molt major, en qüestió de minuts ja pot tornar a ejacular.
Encara que sembli un fenomen estrany, ja que moltes ara estaran pensant en que mai els ha passat això, n’estic segura de que al menys heu tingut la sensació prèvia a la ejaculació, ja que aquesta és pràcticament igual a la sensació de estar-se pixant. Ho diré molt clar: NO ÉS PIPI! És impossible pixar en aquell moment ja que la glàndula d’Skene està situada al voltant de la uretra i quan s’infla és impossible pixar. I si alguna no ho ha sentit mai que no es pensi que no la té, sí que la té, totes la tenim.
| “Si entenem el nostre cos com l’única cosa que tenim, com l’única casa en la que naixem i morim, com es pot entendre que hi hagi parts del nostre cos que no coneguem?” |
El que em provoca tristesa de la ejaculació femenina és que estic segura de que el fet de que no sigui coneguda com a una cosa habitual ve donat per la repressió sexual que patim i a la autorepressió que ens imposem les dones quan es tracta dels nostres desitjos més carnals per por a “deixar-ho tot pixat”. Més que res ho dic perquè en textos dels filòsofs antics s’ha trobat com descrivien l’ejaculació femenina com a una cosa normal i usual en l’acte sexual.
I per acabar, us intentaré donar unes indicacions per si voleu ejacular, La glàndula d’Skene es troba a la paret de davant de la vagina (la paret que dona amb la uretra, la contraria al cul), i a uns dos centímetres més o menys de la obertura de la vagina. Així que heu d’estimular aquella part ja sigui manualment, o si és amb una persona de l’altre sexe heu de trobar postures que estimulin aquella zona. Cal dir que quan més estimulada estigui més s’inflarà, per tant més fàcil serà localitzar-la amb els dits.
Raons no crec que faci falta donar-ne però la dona que ens feia et taller en va dir una que queda molt poètica i a sobre crec que té tota la raó. Si entenem el nostre cos com la única cosa que tenim realment en la nostra vida, com a única casa (no ens poden desnonar del nostre cos, de moment), en la que naixem i morim, com es pot entendre que hi hagi parts del nostre cos que no coneguem? Ningú s’imagina viure en una casa que no sàpiga on es troba el lavabo, o la cuina, o per a que serveix un botó en concret… per què tenim un cos del qual no coneixem totes les seves parts i com reaccionen quan les estimulem?
Si algú vol veure un parell de videos de la xerrada us els deixo aquí!
I dit això només em queda una última cosa per dir: noies, nois, estimuleu el clítoris!
Ainara
Ainara, fas un molt bon exercici de divulgació i des-ocultació. L’escrit és ben estructurat, directe, planer i clar. Molt correcte, però presentat de forma creativa. Fa de molt bon llegir.
No paris d’escriure, que tens molt a dir i ho pots dir molt bé.
Josep Maria