Tot va començar fa dues setmanes abans de jugar un partit de bàsquet. Encara faltava una hora per començar el partit i agafàrem pilotes i començàrem a escalfar. Va ser durant aquest escalfament, quan desafortunadament, en un salt per agafar el rebot, vaig caure trepitjant a un company i se’m va girar el tormell, de seguida m’hi vaig posar gel perquè no se m’inflés, vaig prendre antiinflamatori i vaig haver de fer repós tot el que quedava del cap de semana . No vaig anar al metge ja que pensava que no era lo suficientment greu com per anar-hi i perquè no em feia gaire mal. Tot i això, no vaig poder entrenar dilluns ja que preferia descansar i estar millor pel dijous que era el proper dia d’entrenament.
Dijous vaig poder anar a entrenar amb normalitat, va ser divendres quan entrenant vaig fer un malgest al peu i no vaig poder seguir.Vaig notar una sensació extranya en el peu, no sé exactament el què, però sabia que m’havia fet mal de veritat. Dissabte vaig fer repòs i aquella setmana jugàvem diumenge i vaig anar a veure el meu equip jugar.
| “Vaig notar una sensació extranya en el peu, no sé exactament el què, però sabia que m’havia fet mal de veritat” |
A la tarda vaig veure que tenia el turmell molt inflat i una mica morat, llavors vaig decidir anar al metge. Com tots sabem la sanitat pública no és massa ràpida així que vaig estar unes 3 hores a la sala d’espera , veient entrar i sortir gent sense parar.
Després de 3 hores , el metge em va diagnosticar una fractura al cartílag del creixement, no vaig entendre què suposava això i li vaig preguntar. Em va dir que el bo d’aquesta lesió és que no et fa mal, i la part dolenta és que si no es cura bé pots acabar amb problemes, com ara caminar malament o fins i tot en el pitjor dels casos no poder tornar a fer esport. En aquell moment vaig entendre el que m’havia passat el divendres, aquella sensació extranya que jo havia notat va ser el moment en que se’m va trencar el cartílag.
Sortint del metge amb el peu tot embolicat em vaig adonar que tot el que abans feia amb normalitat ara ja no podria. I que fins i tot la cosa més simple pot resultar-me difícil.
Marc
Marc,
Això és una mica de mala fortuna, però suposo que és inseparable de fer esport. Aviam si et vas recuperant!
L’escrit és correcte. S’entén bé i fa de bon llegir perquè l’estructura dels paràgrafs és força correcta.
No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria