Quina mala sort!

Quina mala sort!

És depriment estar tancada en una habitació de 15m3 asseguda en una cadira davant d’una taula plena de llibres i percebre un soroll de fons on se senten rialles i moltes veus que transmeten alegria.

Ja us vaig comentar en un escrit anterior que cada any tota la meva família marxem un cap de setmana en una casa rural. Aquest any el destí ha sigut Les Olives una població del Baix Empordà. Estem molt contents perquè la casa és molt maca i acollidora. Té un jardí gran i bonic amb piscina, camp de voleibol i de futbol.

Per desgràcia la data que vam escollir per anar a la casa rural ha coincidit justament amb la meva setmana d’exàmens. Ara ja no podíem canviar el cap de setmana que havíem escollit perquè la reserva de la casa ja feia molt de temps que estava feta. Per tant, com que no he tingut cap altra alternativa m’he emportat la feina. Tots aquests exàmens juntament amb altres deures m’han privat bastant de gaudir de la casa rural,  dels seus exteriors i de la meva família.

El divendres a la tarda vaig descansar i no vaig fer res relacionat amb l’institut perquè ja portava uns dies d’estudi, necessitava desconnectat unes hores. Dissabte al matí la família van anar a passejar i buscar bolets mentre jo feia deures, i havent dinat m’hi vaig posar un parell d’hores més. Avui diumenge torno ha estar tancada a l’habitació i intento estudiar pels exàmens que m’esperen però m’està costant bastant concentrar-me perquè com que no estic a casa, aquest ambient que m’envolta acompanyat
del soroll de les veus de fons em distreuen.

“Tots aquests exàmens juntament amb altres deures m’han privat bastant de gaudir de la casa rural,  dels seus exteriors i de la meva família”

La veritat és que em sap molt de greu estar en aquesta situació perquè durant l’any gairebé no marxo mai els caps de setmana i justament per un que surto, tinc la mala sort de tenir cinc exàmens i passar mitja part d’aquestes dos dies i mig fen deures i estudiant.

Espero que l’esforç que estic fent em serveixi per aprovar perquè aquesta etapa està sent molt dura per mi.

Marina

Aquest article ha estat publicat en Exàmens, Família, Marina Boguñá, Sort, Sortida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Quina mala sort!

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Marina,
    en efecte, és una situació ben desafortunada. Llàstima!
    La descrius força bé, de manera que l’escrit resulta molt agradable de llegir. Gràcies.
    No paris (i no et desanimis!)
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *