La televisió ens treu temps

Ja fa uns dies, una tarda com sempre tornava de l’institut, tenia gana i per tant vaig dinar ràpid. En quan vaig acabar de dinar vaig anar a encendre la televisió però encara no sé per què no es veia cap canal…

En aquell mateix instant em va passar com una cosa per la panxa, no sabia què era, però bo segur que no. Em vaig parar a pensar per veure què podia fer, perquè passava molta estona davant el televisor. Sense creure-m’ho vaig començar a fer deures i mirar el que havíem fet durant el dia, però no vaig aguantar més d’una hora. Eren les cinc de la tarda, seguidament després de mirar el rellotge, vaig jugar amb el gat, malauradament va fer-me una esgarrapada, i em vaig enfadar amb ell, qualsevol que em veiés pensaria que estic boig, però no. Al cap del temps de fer petites coses com parar la taula, recollir l’habitació, ordenar els calaix dels mitjons i trobar la seva parella. Em vaig adonar que els estudiant com jo passem molta estona mirant la televisió.

En resum, vaig fer un seguit de coses que mai hagués sigut capaç de creure que ho faria, gràcies o malauradament puc afirmar que la televisió ocupa moltes hores de la meva vida, les quals les podríem aprofitar per fer altres coses més importants.

Carles

Aquest article ha estat publicat en Carles Martin, Televisió, Temps. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La televisió ens treu temps

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Carles,
    Expliques una història amb reflexions interessants, però potser li calia una bona revisió, perquè l’escrit és massa “oral”. Està escrit com si estiguessis parlant, i ja saps que són mitjans de comunicació molt diferents: l’escrit ha de ser més estructurat, ben rumiat tant pel que fa al lèxic com a les frases… Al paràgraf central es nota molt aquesta falta d’elaboració.
    No paris d’escriure, d’acord? Fins al pròxim
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *