L’estiu del 2009, el València va començar a construir un nou estadi. Aquest camp, costaria a les arques del club 300 milions d’euros i tindria una capacitat per a 75.000 espectadors mentre el total d’abonats del club és de 39.000. Juan Soler, expresident del València i exmàxim accionista del club, va aconseguir una requalificació de l’antic Mestalla (camp del València) amb la qual mitjançant la venta del solar s’aconseguirien entre 400 i 500 milions d’euros. En aquest context Juan Soler afirmava el següent: “A nosotros las cuentas nos salen perfectamente y nos sobra, se lo digo así de claro, nos sobra.”
A partir de la previsió d’aquests ingressos, es va hipotecar l’antic Mestalla i gràcies a les bones relacions amb el PP, el València va aconseguir un crèdit de 150 milions entre Bancaja i Bankia.
Al febrer del 2009 l’empresa UTE, encarregada de les obres, va deixar el nou estadi a mig construir perquè el València no pagava degut a que no s’aconseguia vendre el solar de l’antic camp. El club es trobava que tenia un estadi hipotecat, un de nou a mig construir i un deute que no era capaç de pagar.
En aquesta situació i, amb el suport de Bancaja, el 7 de juny del 2009, Manuel Llorente, exdirector general de Mercadona, va ser nombrat nou president. En dos anys, va reduir el deute que tenia el club de 550 a 340 milions d’euros sanejant força els comptes de l’entitat. Això, està comportant la venda d’estrelles i una gestió extremadament austera.
El 12 de desembre de 2011, el València va arribar a un acord amb Newcoval, una societat formada el 50% per Bankia i el 50% per una promotora valenciana, Aedifica. Es vendria a Newcoval l’actual Mestalla (valorat en 225 milions), la ciutat esportiva de Palerma (xifrada en 33 milions) i una parcel·la al costat de l’estadi de 46 milions. Uns 304 milions que es pagarien en contraprestacions; pagar el deute de 225 milions amb Bankia, construir la nova ciutat esportiva de “Riba-roja” (35 milions), pagar el deute amb l’empresa UTE (29 milions) i sobretot, concedir un nou préstec de 180 milions per acabar el nou camp. L’operació està bloquejada des del rescat estatal de Bankia.
Per altra banda, els partit de l’oposició valenciana i els veïns de Beniclap acusen d’afavorir l’especulació amb l’operació del nou Mestalla. L’ajuntament, apart de la requalificació, va cedir al club els terrenys on se situa aquest estadi a un preu 30 milions inferiors al real i al mateix temps, li’n van donar un altre de 80.000 metres quadrats a canvi de 19 solars mai concretats i l’ínfima suma de 17 milions, dels quals encara no s’ha pagat res a dia d’avui.
Cercle Obert, una entitat cívica valenciana, va anunciar aquest estiu que emprendria accions legals contra el projecte per afavorir a la SAD València C.F. que mai ha creat llocs de treball ni aporta cap benefici social. Amb totes les mesures preses fins al moment, consideren que tant el president valencià, Alberto Fabra com l’espanyol, Mariano Rajoy, segueixen apostant per l’enfonsament del teixit industrial en afavorir l’especulació, la corrupció i els “ajuts d’amigatxos” que els estan convertint en el que anomenen “hazmerreír internacional”.
Àlex
Àlex,
interessant i molt completa informació entorn de l’embolic urbanístic a València. En generasl, ben estructurat i clar, potser a excepció del paràgraf cinquè, on el ball de xifres resulta confús.
M’ha agradat. No paris.
Josep Maria