Sentiments que apareixen per tots costats

Semblava que els havia tancat tots dins una capseta amb clau, que no podien sortir, però de sobte es trenca el pany i es desborden per tots costats, no saps com encaixar la situació. Records de fa temps que en teoria ja estaven oblidats, sentiments, rancors, males experiències, tot. De cop, com una bufetada, com obrir una finestra de bat a bat el més de gener, se’m va glaçar la sang. Sentia com si tot el dolor que havia sentit mesos abans tornés per venjar-se d’alguna manera de mi, per haver-lo guardat, i ara tornava amb més força. Vaig intentar curar la ferida, oblidar-me de tot, però el passat sempre torna. En el meu cas, mai se n’havia anat, sempre havia estat allà, a l’aguait, esperant un moment de debilitat per ferir on més mal em feia. I va encertar, va encertar de ple.

Per què són tan difícils d’oblidar els sentiments? Aquesta pregunta, mai l’he pogut respondre ni mai he pogut saber perquè no se’n van de la meva vida amb la facilitat que hi van entrar. Hi ha tantes coses que si es diguessin en veu alta desvelarien secrets d’una intensitat que potser no podríem assumir.

Després existeix una altra pregunta, que només te la pots fer a tu mateix. Quina persona és prou important perquè tot variï d’una manera visceral? Doncs ell. Cap altre. Perquè sento que per molt que passin els mesos, les estacions i que ens anem tornant grans ningú m’haurà marcat d’aquesta manera. M’ha deixat una cicatriu d’aquestes que ni els anys són capaços d’esborrar i encara em fa mal.

Andrea