A l’ultima classe d’Economia de l’empresa la professora ens va posar un video d’un programa de televisió que em va semblar molt interessant.
Parlaven dos homes, tots dos professors d’una universitat i el tema era “decidir”. Deien que en el nostre dia a dia prenem moltes decisions com: sona el despertador i m’aixeco, esmorzo i em rento les dents, el semàfor es posa vermell i em paro i així moltes més. Aquestes són rutines o hàbits que ni els pensem. Però hi ha altres decisions que ens poden canviar la vida i són més o menys transcendents com : no trobo feina aquí, me’n vaig a Brasil o a Londres? i com aquesta, altres. També deien molt certament que mai tindrem el dia ideal, mai tindrem l’oportunitat única, mai tindrem el miracle, per això el millor moment per començar és aquí i ara, amb el que tinguis i com puguis.
“mai tindrem el dia ideal, mai tindrem l’oportunitat única, mai tindrem el miracle, per això el millor moment per començar és aquí i ara” |
El més important és tenir un objectiu i anar a per ell perquè si no sabem on volem anar, és igual el camí que agafem perquè no arribarem. Prendre decisions poc o molt encertades condicionarà la nostra vida i és normal que ens costi decidir perquè decidir és escollir i escollir comporta renunciar. Hem d’admetre els errors que prenem a la nostra vida per continuar decidint perquè si no ho fem renunciem a la possibilitat de tenir èxit i deixem que els demés decideixin per nosaltres. Provar és l’ensenyament per arribar a l’èxit. A vegades confiar massa en un mateix traeix perquè un no és tan confiable com es pensa i altres vegades hem de creure més en nosaltres mateixos tot i que la pressió de la societat influeix molt en les decisions que hem de prendre.
Em va agradar molt tot el que van explicar i crec que tots hauríem d’aplicar els seus consells per arribar a aconseguir les metes que ens proposem, sempre tenint en compte que podem cometre errors.
Alba
M’ha agradat el que exposes, especialment la frase que he destacat en taronja. Fa pensar.
Has de vigilar amb els “per què” o “perquè”: tant si és un com l’altre, sempre van accentuats!
No paris d’escriure
Josep Maria