Tinc ganes de tu

No saps la quantitat de coses que em venen al cap quan penso en tu… I les ganes que tinc d’agafar el mòbil i trucar-te, i en aquets dos o tres minuts que duri la trucada expressar-te tot el que sento, tot el que penso sobre tu, les ganes que tinc de veure’t dia a dia, les ganes que tinc d’abraçar-te… Però no puc, i tampoc sé el perquè, tinc les idees clares; el que sento, el que penso, però no sé com expressar-ho sense començar a tremolar, de por o de vergonya.

Ja que no ho puc expressar en persona, ho intentaré per aquí, en un escrit, que possiblement no vegis mai.

El que penso; podria estar hores escrivint en un paper tot el que penso de tu, i encara em quedaria curta, però bé, intentaré fer un resum. Penso que ets perfecte, que ets una persona a admirar, que et fas valer tal i com ets, que possiblement tinguis el teu mal humor que com és igual que el meu fa que a vegades xoquem, però que en el fons m’encanten aquestes petites baralles, sempre amb carinyo, clar. Tens una llarga llista de virtuts que possiblement ja sàpigues que penso sobre tu, però et diré una cosa, i vull que et quedi ven clara: “estem fets l’un per l’altre”.

El que sento; bé…això ja és molt més complicat. Et puc resumir tot el que sento en una paraula. Possiblement sigui una paraula com una altra, i que per la majoria de gent no tingui importància, però per mi en té, i molta. La paraula que descriu tot el que sento, t’estimo, i t’estimo moltíssim.

Possiblement, tot això no serveixi de res, aquest text quedi en un record, perquè segurament quan et vegi no em podré expressar de la manera que ho estic fent ara, potser per por, o per vergonya… Però almenys sé que d’alguna manera indirectament t’he dit tot que pensava, i, el més important, el que sentia.

Acabaré aquest text dient-te que el nostre defecte es la distància, aquests metres que ens separen i que fan que mai ens podem veure, però algun dia aconseguirem superar aquest defecte, perquè sí, perquè ho necessito, perquè recordo la primera vegada que ens vam conèixer com si fos ahir, perquè TINC GANES DE TU.

Gisela