A la vida s’han de prendre moltes decisions, de fet, la nostra vida està condicionada per les decisions que prenem cada dia.
La decisió de la que vull parlar en aquest escrit no és una decisió importantíssima la qual recordaré tota la vida, però és una decisió que havia de fer jo sol. Havia d’escollir entre pasar a formar part del C.F.S Premià de Dalt on era nou i gairebé no coneixia ningú, a quedar-me a l’Athletic Català, l’equip de futbol sala on ja portava casi 5 anys seguits amb els meus amics. Era una decisió difícil així que vaig analitzar els pros i els contres. Per una part, al futbol sala hi tenia els meus amics de sempre amb els que m’ho passo molt bé, mentre que a Premià vaig haver de fer nous companys. La qüestió de la distància no era un problema ja que com hi han dues persones més que viuen aquí a Vilassar, els pares es van tornant per portar-nos. Sí que és veritat que se’m dona millor el futsal i jugo més bé en pista interior, però crec que només és acostumar-se al terreny. A més, com que no tinc pensat dedicar-me al futbol professionalment, vaig decidir optar pel que m’agradava més: el futbol 11.
“la nostra vida està condicionada per les decisions que prenem cada dia” |
Penso que ha sigut una bona decisió, encara que el cost d’oportunitat és molt gran, i que gaudiré molt aquesta temporada ja que jugo en la meva posició preferida (migcampista) i tinc minuts per divertir-me al camp.
David
Certament, cada decisió és un maó en l’edifici que -bé o malament- anem construint dia a dia, moment a moment. M’ha agradat la teva reflexió entorn d’una decisió ben concreta.
Fins al pròxim
Josep Maria