El passat dia 14 de Octubre, jo em despertava com un dia qualsevol, però inevitablement, com si pràcticament es tractes de una decisió que totes les persones que viuen a la terra haguessin fet al moment, no em vaig poder resistir a la temptació de engegar el televisor, Fèlix Baumgartner estava a punt de ser el primer home en trencar la barrera del so sense cap ajuda mecànica.
Fèlix Baumgartner es un paracaigudista expert, que ja anteriorment havia realitzat salts per el qual se li atribueixen una serie de records, va saltar des de l’edifici mes alt de la terra, va fer el salt base mes curt de la historia…. Però aquest era un repte major, Fèlix estava a punt de saltar des de al estratosfera en caiguda lliure, superant la velocitat del so i caient durant mes de quatre minuts.
La missió va començar a dos quarts de quatre hora espanyola, Fèlix va ascendir en una càpsula impulsada per un globus gegant d’heli fins a arribar als 39.000 metres. En aquell moment es va obrir la porta de la càpsula, era el moment, era el moment que tothom estava esperant, era el moment de saltar desprès de haver preparat la missió durant mes de cinc anys, era el moment que tot el mon estava veient davant de tots els televisors.
Van passar dos o tres minuts on Fèlix parlava amb els enginyers de la missió assegurant-se que tot estigues correcte, desprès Fèlix es va aixecar i es va situar al lloc de llançament i pràcticament sense pensar-s’ho dos cops va saludar a tothom i va saltar, mai ningú havia saltat des de tan alt I Fèlix sabia del risc que corria, de fet en un moment de la caiguda Fèlix es va descontrolar i segons com ell va dir, va estar a punt de desmallar-se en la caiguda. Al cap de quatre minuts i mig caient, Fèlix va obrir el paracaigudes i va aterrar en un desert de “Nou Mèxic” (Estats Units).
Fèlix havia aconseguit el que havia estat el seu repte durant cinc anys, i en definitiva havia viscut una experiència única i que podria ajudar al desenvolupament de noves tecnologies en un futur.
Borja
Borja, fas una descripció molt interessant del récord (no del record) de Baumgartner. Llàstima que no hagis revisat prou a fons l’ortografia. Això sempre desllueix un escrit. Fixa’t que passar el corrector no és suficient, i que hi ha paraules molt freqüents que has de revisar personalment sempre: “és”/”es”, “més”/”mes”, apòstrofs…
Tmbé hi ha una qüestió de registre lingüístic: parles de Baumgartner com si fos de la Família, o un amic (Fèlix). El normal seria referir-t’hi amb el seu cognom.
Aquest era l’escrit original:
El passat dia 14 de Octubre, jo em despertava com un dia qualsevol, però inevitablement, com si pràcticament es tractes de una decisió que totes les persones que viuen a la terra haguessin fet al moment, no em vaig poder resistir a la temptació de engegar el televisor, Fèlix Baumgartner estava a punt de ser el primer home en trencar la barrera del so sense cap ajuda mecànica.
“Fèlix Baumgartner es un paracaigudista expert, que ja anteriorment havia realitzat salts per el qual se li atribueixen una serie de records, va saltar des de l’edifici mes alt de la terra, va fer el salt base mes curt de la historia…. Però aquest era un repte major, Fèlix estava a punt de saltar des de al estratosfera en caiguda lliure, superant la velocitat del so i caient durant mes de quatre minuts.
La missió va començar a dos quarts de quatre hora espanyola, Fèlix va ascendir en una càpsula impulsada per un globus gegant d’heli fins a arribar als 39.000 metres. En aquell moment es va obrir la porta de la càpsula, era el moment, era el moment que tothom estava esperant, era el moment de saltar desprès de haver preparat la missió durant mes de cinc anys, era el moment que tot el mon estava veient davant de tots els televisors.
Van passar dos o tres minuts on Fèlix parlava amb els enginyers de la missió assegurant-se que tot estigues correcte, desprès Fèlix es va aixecar i es va situar al lloc de llançament i pràcticament sense pensar-s’ho dos cops va saludar a tothom i va saltar, mai ningú havia saltat des de tan alt I Fèlix sabia del risc que corria, de fet en un moment de la caiguda Fèlix es va descontrolar i segons com ell va dir, va estar a punt de desmallar-se en la caiguda. Al cap de quatre minuts i mig caient, Fèlix va obrir el paracaigudes i va aterrar en un desert de “Nou Mèxic” (Estats Units).
Fèlix havia aconseguit el que havia estat el seu repte durant cinc anys, i en definitiva havia viscut una experiència única i que podria ajudar al desenvolupament de noves tecnologies en un futur.“
Recorda, doncs, de revisar (aquesta és feina teva, no meva, i tan sols si la fas a fons podràs aprendre!)
Josep Maria