Rufo

Puja les escales com un boig. Em desperta amb un petó dels seus. Vol que li obri la porta de la terrassa per jugar. Li obro. Juga. Jugo amb ell llençant-li una pilota. La trenca. Agafo una altra pilota. Anem a fer una volta junts. El deixo lliure. S’escapa i va darrera un gosset. Vol jugar. El gosset no vol, el borda. Ell s’espanta i em mira amb ulls plorosos. Li llenço la nova pilota, corre com si s’ho jugués tot. L’ atrapa. La trenca. Tornem a casa. És tard. Merda. Corro cap a la cantonada. El Jordi m’espera des de fa estona. Anem cap a classe, per sort no ha arribat el professor. Passen les hores. Tinc gana. No porto mandarines. Merda. Classes avorrides. Penso. Penso en l’amor. Penso en ell. Penso en per què m’han canviat de lloc.

“Passen les hores. Tinc gana. No porto mandarines. Merda. Classes avorrides. Penso. Penso en l’amor. Penso en ell. Penso en per què m’han canviat de lloc.”

Penso en les coses que tinc pendents. En la gent que dorm a la primera classe. A les classes d’última hora quasi ningú presta atenció. En el bàsquet. En la meva lesió al genoll. En com va la gent vestida. En la moda. En per què penso tant. Arribo a una conclusió: Pensar tant no és bo. Sona el timbre. Acaben classes. Cap a casa. M’acomiado d’en Jordi. Em giro. Veig que camina coix. Es gira. Somric. I penso en per què l’estimo tant. Arribo a casa. Em ve a rebre el primer de tots. Esta content. Em transmet energia i felicitat. Bereno. Es seu al meu cantó. Em posa careta de bon gosset. Li cau un trosset de fuet. Me’n vaig a Davinci. Torno a casa desitjant veure’l. Me’ls trobo pel camí. Els saludo. Veig com ma mare em senyala a mi, mirant-lo. Veig que es gira. Em mira. En qüestió de segons ha arribat a mi. El tinc donant-me petons. Busco raons per no estar més feliç ara. No en trobo.

Aquest article ha estat publicat en Detalls, Gos, Paula Arcas, Pensar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *