Aquest dimecres, just acabar l’institut, els meus pares, jo i la meva germana vam fer les maletes i vam marxar cap a l’Aragó per estar-nos-hi tot el pont. Quan som allà sovint anem amb el cotxe per muntanya. A vegades fins i tot el condueixo jo un tros per anar practicant per d’aquí un any treure’m el carnet. A les nits mirem alguna pel·lícula i no fem gaires coses més ja que és un lloc rural on no hi ha gaires activitats per fer.
Sempre m’ha agradat anar-hi, ja que és un lloc tranquil, allunyat dels nervis i les presses de la ciutat i del dia a dia. Quan som a l’Aragó no tenim res per fer, cap obligació, i per tant ens podem dedicar a fer el que nosaltres volem o el que fa temps que volem fer però no tenim temps de fer. A més a més al poble hi viuen alguns amics meus que gairebé no veig mai i també m’agrada veure’ls i estar amb ells.
| “Quan som a l’Aragó no tenim res per fer, cap obligació, i per tant ens podem dedicar a fer el que nosaltres volem o el que fa temps que volem fer però no tenim temps de fer” |
Aquest pont he aprofitat per posar al dia la majoria de les assignatures de l’institut que tenia endarrerides, i encara he tingut molt de temps per sortir amb els meus amics pel poble.
La veritat és que aquest pont se’m ha fet curt i m’hagués agradat passar més temps amb els meus amics, ja que no ens veiem gaire.
El pitjor del pont ha sigut que al estar a l’Aragó no he pogut jugar el partit de futbol amb el meu equip i no sé si hauran guanyat o perdut.
Enric
Enric, l’experiència del pont a l’Aragó és un bon tema, i en dius coses força interessants. Penso, però, que si et centressis en algun detall especial, l’escrit seia menys vague i genèric. Pel que fa al redactat, el millor de l’escrit és als dos primers paràgrafs, mentre que els tres últims queden “desenganxats”, de manera que aquesta segona part fa que l’escrit perdi cohesió, unitat. Potser l’has enllestit massa a corre-cuita?
Segueix escrivint, d’acord?
Josep Maria