La platja

La platja és un dels llocs que més records de la meva infantesa em porta ja que, des de ben petita, la platja ha estat dins de la meva vida. La primera platja que vaig trepitjar va ser la de Tossa de Mar. Els meus avis tenien una torre allà i em passava els estius de platja a platja, de cala a cala. Qualsevol de totes m’anava bé, jo simplement volia jugar amb l’àvia a fer castells de sorra, banyar-me al mar amb la mare o sortir amb la barca de l’avi. Durant molts estius vaig poder gaudir d’aquelles precioses cales de la Costa Brava i de les seves platges, que em transmetien llibertat, calidesa i diversió. Eren estius divertits i agradables, i els aprofitava per passar temps amb els meus avis, ja que durant l’any els veia menys del que volia. Ells també aprofitaven aquest temps el màxim possible i em mimaven tot el que podien i més.

El meu pare, que era un enamorat de la platja com jo, em portava sovint a la platja, fos tardor, hivern o primavera. Allà jugava amb ell i la meva mare, i més endavant, amb el meu germà. Fèiem castells, muntanyes per on passaven els cotxes, tot tipus d’animals fets amb sorra, etc. Aquests són uns dels millors records que conservo del meu pare, gaudint els dos del que més ens agradava.

I es que la platja és un dels llocs que més pau i tranquil·litat m’aporta i on millor em sento quan tinc algun problema. M’encanta baixar fins a la platja de Vilassar i asseure’m a la sorra, sense fer res més que escoltar el mar, omplir-me d’aquests records i pensar en com de feliç vaig ser de petita.

Judith Maltas.