La meva estimada ESO!

Quina decepció. Des que vaig començar el batxillerat em sento desenganyada, sense il•lusió per seguir estudiant. No m’agraden les classes i m’han canviat la meva lliga extraordinària de professors, fent que així m’hagi d’adaptar als nous que semblen bastant tancats al que s’anomena la relació professor-alumne. Què faré ara? A part de que odio haver d’anar aquell infern que sembla una presó d’avorriment, he d’escollir una carrera i no sé per on començar.

Ja sé, que molts dels que llegiu aquest escrit em direu “si fas batxillerat és perquè vols!”, jo no ho veig d’aquesta manera. Jo simplement faig batxillerat perquè, des de la revolució industrial som esclaus dels diners, de la inflació… i per tant, si vull seguir amb vida hauré de treballar per guanyar quests papers i monedes que serveixen per comprar aliments, una casa, etc. En general tot el que es necessita ara per viure o millor dit, per sobreviure.
No m’agrada gens aquest punt de vista que tinc de la vida que s’experimenta avui dia. Jo vull estudiar per a satisfer la meva curiositat i no per qüestió de necessitat. A mi personalment, em treu les ganes de fer qualsevol cosa.

A més a més, que se’m dona fatal controlar l’estrès que provoca aquest cicle. Desitjo amb totes les meves forces tornar a l’ESO, on vivia feliç i despreocupada!

Maria

Aquest article s'ha publicat dins de Batxillerat, Canvis, Maria Padial i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *