Els ulls no se m’obren, la son pot amb mi, tardo uns quinze minuts en aixecar-me, però el dia comença de nou. Lentament em vesteixo, faig el llit, agafo la motxilla ja preparada i baixo cap al lavabo. Em rento la cara, les dents i finalment esmorzo. Això ho faig la major part de l’any abans d’anar a l’escola. La veritat és que cada cop costa menys fer-ho després d’uns tres mesos de vacances d’estiu on descanses, vas a la platja, jugues, gaudeixes i sobretot t’oblides de l’escola.
Però de fet no ens enganyem, el dia onze de setembre tothom pensa el mateix. Demà un altra vegada a l’escola!!! Bé, excepte els nois i noies que comencen una nova etapa, així com els nens i nenes que passen de parvulari a primària, de primària al institut, del institut a BATXILLERAT i de batxillerat a la universitat. Com podeu veure, batxillerat
esta en majúscules, això és perquè els nois i noies de l’edició del 96 ja fan BATXILLERAT.
| “vam anar a donar una volta i ens vam sentir una mica més grans, ja que havíem passat més de quatre anys sense poder sortir” |
El primer dia d’aquest curs, va ser un dia especial, ja que el nostre institut està dividit
en dues parts més o menys, i els de batxillerat anem a unes aules apartades de les de la ESO, i aquelles a partir d’aquell moment serien les nostres aules. Les classes van començar una hora més tard i els professors ens van explicar tot el que faríem durant l’any. Ens van dir que era molt important la nostra implicació, ja que era una etapa de l’ensenyament no obligatòria i si estàvem allà era perquè volíem. Finalment, al cap de dues hores, un dels moments més esperats va arribar, l’hora d’anar al pati, on els nois de Batxillerat, és a dir, NOSALTRES podíem sortir al carrer!! Tots vam anar a donar una volta i ens vam sentir una mica més grans, ja que havíem passat més de quatre anys sense poder sortir.
Però bé, aquella mitja hora va passar ràpid, igual que el dia en general.
Sense donar-nos compte els dies han anat passant i ara ja estem a dia 31, la castanyada.
Batxillerat és una etapa complicada però, com tot, amb esforç es supera. Així que no s’ha de tenir por i sobretot s’ha d’anar-hi amb moltes ganes.
Gerard
