Era un dia nuvolat, feia fred i ja semblava que cauria una tempesta. Era un dissabte com qualsevol altre i vam anar a jugar a Figueres, però abans varem quedar tots junts per anar a dinar.
Ja al cotxe, quasi dormit vaig veure una llum groga electritzant i uns segons més tard l’espetec més gran que havia sentit mai. En efecte, era un llamp amb el seu respectiu tro. Sort que estava ben protegit dintre el cotxe gràcies al fregament de les rodes amb el terra!
Uns minuts més tard vam arribar al restaurant, però no em trobava gaire bé i no vaig menjar gaire, tenia la sensació que alguna cosa aniria malament.
Tot just acabat el dinar i tots amb la panxa plena (menys jo) vam anar a jugar el partit, la roda d’escalfament va ser rutinària i jo seguia sentin-me malament, tot seguit va començar el partit, vaig agafar la pilota i vaig fer 4 punts seguits! La sensació va anar millorant però al meu defensor no li va fer gaire gràcia que li fiques tants punts en un sol minut així que patapam, en va donar un cop molt fort al bessó i vaig caure lesionat. No vaig poder continuar el partit
Al dia següent em continuava fent mal i jo i la meva mare vam decidir anar al fisioterapeuta, allà em van dir que per sort no tenia res nomes la contusió, però que podia haver estat mol pitjor, com una rascada al bessó la qual em tindria fora del basquet unes 3 setmanes. Tot i no poder jugar el partit vaig tenir molta sort
Avui 3 setmanes d’aquest accident torno a estar lesionat… quin any m’espera!
Xavi