La força de la mobilització

El dia 11 d’octubre els i les estudiants del Jaume Almera vam fer vaga per protestar contra les retallades en educació i les diferents reformes educatives que aplica el govern del Regne d’Espanya a tota la comunitat educativa que l’únic que fa és empitjorar les nostres condicions d’aprenentatge i les dels professors per tal d’ensenyar-nos. I també vam protestar contra aquest model recentrelitzador de l’estat espanyol que la seva principal preocupació és ESPANYOLITZAR ELS ALUMNES CATALANS, dit del propi ministre Wert al qual, com a independentista que sóc, he d’agrair que digui públicament aquestes coses ja que dia a dia, declaració rere declaració, hi ha més gent que se suma a la causa catalana.

Però deixant això de banda, com a representant dels estudiants em va arribar una carta i uns correus en que el Sindicato de Estudiantes convocava una vaga de 72 hores el dia 16, 17 i 18 si no em falla la memòria. Aleshores, es va convocar consell de delegats per decidir si faríem o no la vaga. Jo vaig explicar que creia que no s’havia de fer pels següents motius:

“Una vaga d’estudiants sense mobilització significa que els estudiants i les estudiants perdem. Per això creia que aquests tres dies, més que de vaga serien de pont”

En rebre el correu vaig trucar a la seu del sindicat per dir que vinguessin el dia del consell de delegats a presentar els motius i explicar-los. Ningú em va respondre i al no rebre resposta vaig enviar-los un mail. Tampoc m’han respòs. Si fós tant important per ells que els alumnes del Jaume Almera fessin la vaga hi haurien d’haver posat una mica d’interès. També cal recordar que una vaga d’estudiants no és el mateix que una vaga laboral, ja que a les vagues laborals la finalitat és parar la producció i en les vagues d’estudiants el que fem és aturar el nostre aprenentatge. Per tant darrere d’una vaga d’estudiants hi ha d’haver una força mobilitzadora potent, ja que s’ha d’arribar a TOTS els estudiants per explicar els motius de la vaga. Una vaga d’estudiants sense mobilització significa que els estudiants i les estudiants perdem. Per això creia que aquests tres dies, més que de vaga serien de pont.

Tot i així, crec que una vaga indefinida de tota la comunitat educativa , amb una mobilització al darrere ( cicles de xerrades, actes, debats…) és la manera de pressionar el govern per dir que no renunciarem als nostres drets com a ciutadans i com a estudiants.

David

Aquest article ha estat publicat en David Barnet, Drets, Ensenyament, Vaga. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La força de la mobilització

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    David, fas una bona reflexió entorn d’un tema sempre espinós. Sabem que és molt fàcil convocar una vaga d’estudiants, i que és segur que tindrà èxit (sense cap reflexió prèvia, aquest és el drama!). Imagino que caldrà cercar mecanismes que permetin fugir de les “vagues-vacances” i apropar-nos a les “vagues-protesta”. No és gens senzill.
    Pel que fa al redactat, hi ha alguna expressió en què convindria revisar la sintaxi:
    – “les dels professors per tal d’ensenyar-nos”
    – “I també vam protestar contra aquest model recentralitzador de l’estat espanyol que la seva principal preocupació és ESPANYOLITZAR ELS ALUMNES CATALANS, dit del propi ministre Wert al qual, com a independentista que sóc, he d’agrair que digui públicament aquestes coses ja que dia a dia, declaració rere declaració, hi ha més gent que se suma a la causa catalana” (embolic sintàctic en una frase massa llarga)
    S’entén el contingut, però obligues el lector a reconstruir el que vols dir (i no dius).
    David, no paris d’escriure
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *