“Noves aplicacions dels làsers de llarg abast en l’ámbit de l’aeronavegació”

Segur que tothom ha sentit a parlar dels típics bromistes que es dediquen a enfocar amb un làser els escenaris de concerts, les pantalles de cinema, o en el cas dels espectacles esportius, la cara dels jugadors de l’equip contrari. Doncs bé, tot i que aquesta pràctica ja és una falta de respecte cap a la resta dels espectadors i cap als artistes o esportistes (segons el cas), sembla un divertiment innocent al costat del nou ús que que s’està donant als làsers de llarg abast.

aquesta pràctica pretén ser una forma “d’esbarjo personal”. Tot i això, la seva conseqüència final és un augment notable del risc d’estavellament de l’avió”

Des de fa un temps, al voltant dels aeroports ha aparegut una nova “afició” dedicada als làsers, l’anomenat “enlluernament de pilots d’avions en plena maniobra d’aterratge”. Aquest “hobby”, que últimament s’ha popularitzat bastant als aeroports d’arreu del món, com el seu propi nom indica consisteix en dirigir, des d’un lloc proper a la pista, un raig laser cap a la cabina dels avions que hi aterrin. El més curiós d’aquesta pràctica, és que encara que sembli mentida, el seu objectiu no és provocar l’estavellament del major número d’avions possible, sinó que simplement pretén ser una forma “d’esbarjo personal” per qui la pràctica. Tot i això, la seva conseqüència final és, lògicament, un augment notable del risc d’estavellament de l’avió, ja que la cabina pot quedar completament enlluernada pel laser, privant així al pilot de la visió de la pista.

Realment no m’entra al cap a qui, a part de a un terrorista molt enginyós, se li acudeix fer una cosa així, que posa en perill la vida de centenars de persones, i acabarà en desgràcia si les autoritats no comencen a perseguir-ho i sancionar-ho de manera seriosa.

Cristian

Aquest article ha estat publicat en Amenaça, Cristian Alvarez, Diversió, Perill. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a “Noves aplicacions dels làsers de llarg abast en l’ámbit de l’aeronavegació”

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Cristian, tens raó en la teva anàlisi d’aquesta afició tan poca-solta. Quan ho vaig llegir a la premsa vaig quedar ben astorat davant la capacitat dels humans de buscar formes estranyes de passar l’estona… i d’oblidar la pròpia responsabilitat!
    Un bon escrit. Senzill, planer i clar. Agradable.
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *