La paraula que defineix el meu estiu d’aquest any és : inoblidable.
Aquesta època repleta de grans moments amb persones molt especials i altres no tant, va començar quan el primer dia de juny vaig anar a Brigthon, Anglaterra, amb un amiga per aprendre angles. Van ser 22 dies perfectes , la meva família em cuidava molt i m’estimava, de seguida vaig conèixer nous amics amb els que vam estar junts fins l’últim dia, i Brigthon, una ciutat increïble, repleta d’energia i de vida. Sempre la recordaré amb un gran somriure.
Quan vaig tornar, al cap d’una setmana les meves amigues i jo vam organitzar un dels millors plans de l’estiu; passar una setmana juntes a la Costa Brava, només nosaltres.
Va ser increïble estar les 5 juntes, aprofitàvem cada moment del dia i el convertíem en un instant especial on els nostres riures, sentiments i bogeries es barrejaven per formar la combinació perfecta, una cosa que no sé descriure, però que ens va unir a totes.
Aquella setmana va ser com una mena de comiat ja que una de nosaltres se n’anava a Vermon, als Estats Units a passar un any estudiant . Era l’única cosa que ens va posar tristes, que la Isabel se n’anés. Per això vam fer una festa de comiat amb tots els nostres amics. Una gran nit.
La resta de l’agost el vaig passar amb tots els amics i la família aprofitant els últims moments.
Espero que l’any que ve sigui tant increïble o més que aquest.
Marina
Marina, enhorabona per aquestes vacances tan fantàstiques que descrius amb tanta il·lusió.
L’escrit està força bé, però:
– “Brigthon, una ciutat increïble, repleta d’energia i de vida. Sempre la recordaré amb un gran somriure”. La frase correcta hauria de ser alguna com ara “Sempre recordaré amb un gran somriure la ciutat de Brigthon, increïble i repleta d’energia i de vida”, no et sembla?
– en general a l’escrit li falta cohesió, unitat. És com un àlbum de fotos, més que una narració amb un fil conductor que ho uneixi tot.
Segueix treballant, eh?
Josep Maria