Sembla mentida però ja portem un mes i pocs dies de curs. La veritat és que aquest mes ha passat bastant ràpid, però si em paro a pensar fa aproximadament quatre mesos que estava acabant 4t d’ESO a l’altra escola.
| “era molt difícil de creure que ens anàvem a separar i que ja no veuríem les mateixes cares entrar per la porta de la classe” |
Recordo que l’últim trimestre de quart, els companys de la meva classe i jo ens repetíem que eren els últims dies que estaríem junts a classe i a mesura que passava el temps cada cop se’ns feia molt més estrany. Com que la meva escola era petita perquè només hi havia una classe per curs, estàvem tots bastant units ja que havíem passat 13 anys de la nostra vida junts. Per això ens era molt difícil de creure que ens anàvem a separar i que ja no veuríem les mateixes cares entrar per la porta de la classe. Jo, realment, no me’n vaig adonar fins a la segona setmana de batxillerat. Semblava que fos una cosa provisional la d’anar a classe a un altre institut, però no, això seguirà sent així durant dos anys.
En realitat, no sóc una persona a qui li agradin molt els canvis i per això al principi no m’atreia gaire el fet de canviar d’institut, però la veritat és que no ha sigut tan greu com pensava. Els primers dies tot era molt diferent, però amb el pas del temps m’hi he anat adaptant i la gent ha sigut molt acollidora. Per això penso que potser no són tant dolents els canvis i si t’hi adaptes bé poden ser una millora.
Laura
Laura,
m’ha agradat la teva crònica personal del canvi, tant pel que hi dius com per la forma en què ho expresses: l’escrit és ben estructurat, planer i directe, i això el fa molt agradable de llegir. Així que, com a lector, moltes gràcies.
No paris d’escriure!
Josep Maria