Un dia qualsevol, recordo estar amb uns amics tornant de Montgat en cotxe, de sobte va sonar una cançó. Recordo que en aquell moment passàvem per un parc que era ple de nens, i tots se’ns van quedar mirant amb cara estranya, ja que teníem la música al màxim. Però aquella cançó era molt especial per nosaltres, i tot d’una, vam començar a dir el que ens imaginàvem amb aquesta cançó, i aquest, n’és el resultat.
“piquen al timbre de casa i apareixen els teus amics, també petits, que et venen a buscar per anar a jugar a solar del cantó de casa” |
En tancar els ulls, et trobes a casa, però amb la petita diferència de que tens nou anys recent fets, una edat en què tot és perfecte i on l’únic problema que t’has de plantejar cada dia és com et pots divertir avui. Tot d’una, piquen al timbre de casa i apareixen els teus amics, també petits, que et venen a buscar per anar a jugar a solar del cantó de casa.
En aquell instant vas corrents cap a l’habitació on tens la teva samarreta preferida de futbol i marxes sense pensar-ho. Un cop allà comences a jugar i ets el nen més feliç del món, aleshores apareix un cotxe amb un grup de nois de divuit i vint anys amb la música molt alta.
En veure’ls penses: Com poden ser tan feliços , si només estan cantant una cançó?
El que no saps amb aquella edat, és que aquests nois estan cantant una cançó molt especial per ells, on s’estan imaginant amb nou anys…
Pau
Pau, està força ben pensat i raonablement ben escrit. Hi ha algún problema de puntuació no gaire difícil de resoldre si t’hi fixes bé.
Vegem la frase inicial “Un dia qualsevol, recordo estar amb uns amics tornant de Montgat en cotxe, de sobte va sonar una cançó” podria ser “Recordo que un dia, tornant de Montgat en cotxe amb uns amics, de sobte va sonar una cançó”. Hem simplificat la frase espurgant elements innecessaris (qualsevol, estar) i ordenant les paraules per evitar confusions. Fixa’t que vols dir moltes coses en una sola frase:
– Recordo que va sonar una cançó
– un dia tornant de Montgat
– amb uns amics
– en cotxe
Tan sols cal aturar-se a mirar les millors formes d’ordenar aquestes quatre informacions.
Fins al proper escrit
Josep Maria