Com a casa, enlloc

Des de sempre em costa molt dormir a la nit, molts cops m’estic hores al llit estirat sense poder adormir-me. Per això molts dies vaig molt cansat i m’adormo durant el dia.  Aquest, però, no és el pitjor dels meu problemes relacionats amb la son. Sóc somnàmbul. A les nits parlo o fins i tot crido, i a vegades camino adormit pels passadissos (això és el que m’han dit perquè jo no me’n recordo de res). Això és realment un problema perquè quan sóc somnàmbul no sóc conscient del que faig i algun cop possiblement he fet coses perilloses per mi o per els altres com per exemple intentar sortir de casa (per sort la meva àvia em va aturar i em va tornar a dur al llit) o agredir lleument a un company en unes colònies (per agredir em refereixo a anar a mitja nit al seu llit i prendre-li el seu coixí). Per sort això només em passa i no sempre quan dormo fora de casa, a casa la meva àvia o en unes colònies per exemple.

La veritat és que això no em passa gaire sovint i cada cop amb menys freqüència. Tot i així cada cop que em passa ens fem un tip de riure, ja que normalment els episodis de somnambulisme solen ser situacions bastant divertides.

Enric

 

Aquest article ha estat publicat en Enric Grau, Sonambulisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *