Sempre he viscut amb els meus avis materns. Amb això no vull dir que visqui a la mateixa casa que ells, però sí que em refereixo a que vivim al seu costat, en unes cases aparellades.
Com ja vaig explicar en un altre escrit, el meu germà i jo sempre vam ser els únics néts fins fa poc. Per tant, els avis sempre estaven pendents de nosaltres dos, això va fer que a mida que creixíem hi hagués un vincle molt important entre nosaltres. Fins al punt de
compartir molts moments i activitats junts: ens havíem fet un fart de passejar
per la muntanya on ens ensenyaven camins que ells feien de petits, o a l’estiu
sempre anàvem a Sant Pol a la platja i després dinàvem uns entrepans en un parc
molt gran i ple d’arbres que hi havia just al costat i de tornada al cotxe cantàvem
cançons, o les vacances a la Cerdanya i a la Costa Brava, o algunes tardes que jugàvem
al parxís i al domino, o la llet amb colacao i l’entrepà que ens preparaven per
berenar… són molts records i moments que mai oblidaré. Ara, hi ha coses que fèiem
abans que ja no les podem fer perquè nosaltres som més grans i perquè no tenim
tant de temps lliure. Tot i això algun dia a la setmana anem a dinar a casa
seva, molts diumenges ens veiem tota la família i dinem plegats i habitualment
el faig una visita.
| “els avis són uns grans professors, sempre tenen bons consells i saben coses que segurament ens serviran a la vida” |
Tenir els avis a prop ha sigut un avantatge per a nosaltres, no només perquè t’ajuden i es preocupen sinó perquè encara que no ho sembli els avis són uns grans professors, són les persones més properes per a nosaltres que han viscut més experiències a la vida i sempre tenen bons consells i saben coses que segurament ens serviran a la vida i, que quan ells faltin les recordarem, i llavors pensarem: “quina raó que tenien”.
També haig de dir que per a ells, tenir-nos al costat ha sigut el millor regal que podien rebre, els ha fet uns avis molt feliços perquè ens han vist créixer dia a dia i han gaudit de
nosaltres sempre que han volgut.
Finalment dir que els meus avis han sigut, són i seran un pilar molt important en la meva vida. Per això crec que es mereixen que els i dediqui aquest escrit i vull que sàpiguen que els estimo molt.
Marina
Marina, fas un bonic retrat del paper que tenen els avis en la teva vida. El redactat és clar i ordenat. He corregit alguns errors amb el verb “haver” sense “H”. Cal que vagis amb molt de compte a l’hora de revisar els teus escrits, perquè el corrector no considera error un “a” o un “em”! (i revisar és feina teva, no meva)
M’ha agradat. No paris d’escriure
Josep Maria