Aitor

Era un dissabte 5 de Novembre de 2011, jo estava tranquil mirant el Facebook ja que aquell dia no havia quedat amb els amics. Quan de sobte, vaig obrir l’inici i vaig veure una publicació de la meva cosina Gisela adreçat a la meva altra cosina Miriam, i deia: ”Prima, felicidades por el primito que vais a traer”. En aquell moment no m’ho creia, tindria el setè cosí segon! Només veure que la meva cosina es va conectar, sense perdre ni un segon li vaig preguntar: ”Prima! Que dice la Gisela, que vais a tener un niño? Felicidades!! Me alegro muchísimo!”. A partir d’aquell moment vam parlar cada dia via Facebook, fins que va arribar Gener quan em va dir que seria un nen, jo em vaig posar molt molt content ja que a la meva família hi han moltes cosines i molts pocs cosins, 8 concretament, doncs em va dir que tindria un nen i jo li vaig preguntar quin nom li posarien, em va dir que es diria Aitor. Jo li vaig preguntar perquè Aitor, ella va respirar fons i em va explicar que es diria Aitor en honor a un cosí que va morir quan va néixer, se’m va caure una llàgrima, em va tocar el cor.

Als dies i mesos següents vam estar xerrant casi cada dia, fins que, el 22 de juny, quan vaig arribar a casa després de la tornada de Berlín, vaig mirar el facebook ja que aquell divendres no vaig poder obrir el meu compte d’aquesta popular xarxa social, i vaig veure que tenia 3 missatges de la meva cosina, com no sabia de què eren em vaig espantar, em pensava que havia passat alguna cosa amb l’embaràs, i en obrir-lo vaig veure el que havia posat: ”Primo! Que ya tienes un primito nuevo! Mira qué guapo!”, vaig obrir la fotografia i va aparèixer un nen de cabells castanys en forma de cresta, un nadó molt petit amb els ulls grisos, era maquísim, em vaig posar molt content, però a la vegada trist per no poder estar amb la meva cosina a l’hospital, ja que me l’estimo molt.

Va arribar el 6 d’agost, jo estava molt nerviós perquè aquell dia marxavem a Algarinejo, Granada, vam agafar l’avió i a les 10 del matí ja erem al poble, vaig entrar a casa dels meus avis i em vaig trobar a la meva cosina Miriam i al seu nadó de 2 mesos, la vaig abraçar i li vaig dir que si el podia agafar, i en agafar-lo vaig girar el cap cap a ell, quan em vaig girar em va somriure i em va agradar molt, aquell nen preciós va ser la millor cosa que em va passar en tot l’estiu.

Aquest nen ha cambiat la vida a la meva cosina i al seu marit, ja que han tingut el nen molt joves,la meva cosina te 24 anys i el seu marit té 25, però aquest nen també me l’ha canviat a mi, ara tinc una altra raó per en qualsevol pont baixar a Algarinejo 2 o 3 dies, per veure’l a ell.

Héctor