Començar a canviar

A vegades, em poso ha pensar què passaria si tinguéssim un comandament a distància que paralitzés l’activitat en el món i que cada persona reflexionés si la forma de vida que du, el porta realment a la felicitat i si no és així, intentar canviar-ho. Crec que amb un plantejament així el món començaria a canviar.

L’altra dia vaig llegir en una revista que l’estrès i la depressió són les malalties més generalitzades en el segle XX i que el nombre de malalts continua augmentant desmesuradament. Crec que hauríem de pensar si aquest camí és l’adequat. La vida tal com la construïm és una mena de lluita. I jo em pregunto: Quin és l’objectiu d’aquesta vida?

No tinc resposta per la meva pregunta, ja que cada dia tinc objectius per aconseguir, però el que tinc clar és que en qualsevol moment la meva vida em pot canviar, a millor o a pitjor, però continuaré tenint les mateixes ganes d’aconseguir tots els meus propòsits.
Cadascú té el dret de poder portar la seva vida el millor que pugi.

Laura Buireu

Aquest article ha estat publicat en Canvis, Estrés, Laura Buireu, Vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Començar a canviar

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Laura, tries un tema força interessant, i en fas una presentació curiosa, amb això del comandament a distància. De tota manera no deixa de ser un esborray, un punt de partida. Estic segur que en rellegir-lo se’t poden acudir moltes maneres d’enriquir, perfilar i aclarir el que vols dir. D’altra banda, l’escrit és ple d’errors ortogràfics, recorda que corregir-los és feina teva, no meva! Aquest era l’escrit original:
    “A vegades, hem poso ha pensar que passaria si tinguéssim un comandament a distància que paralitzes l’activitat en el món i que cada persona reflexiones si la forma de vida que du, el porta realment a la felicitat i si no és així, intentar canviar-ho. Crec que amb un plantejament així el món començaria a canviar.
    L’altra dia vaig llegir en una revista que l’estrès i la depressió són les malalties mes generalitzades en el segle XX i que el nombre de malalts continua augmentant desmesuradament. Crec que hauríem de pensar si aquest camí és l’adequat. La vida tal com la construïm és una mena de lluita. I jo hem pregunto: Quin és l’objectiu d’aquesta vida?
    No tinc resposta per la meva pregunta, ja que cada dia tinc objectius per aconseguir, però lo que tinc clar es que en qualsevol moment la meva vida hem pot canviar, a millor o a pitjor, però continuaré tenint les mateixes ganes d’aconseguir tots els meus propòsits.
    Cadascú té el dret de poder portar la seva vida lo millor que pugi.”

    Laura, segueix escrivint, però recorda que un bon escrit no s’improvisa i necessita una revisió a fons.
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *