Tinc pànic!

No sóc l’únic que li té por, molta gent al llarg de la història estic segur que li ha tingut por. Sempre que em donen hora, em comença a agafar mal de panxa i intento auto convence’m que no passa res, que no em farà mal i sortiré tranquil. En efecte, estic parlant del DENTISTA.

Entenc que li tingui por ja que la primera vegada que vaig anar va ser quan em vaig trencar les dues dents del davant, això va ser ara fa uns 8 anys. Estava jugant (al pilla-pilla) tranquil·lament quan de sobte patapam, directe cap a la vorera. Des d’aquella vegada no havia anat mai al dentista, li tenia molt pànic, fins que un dia qualsevol em miro al mirall i veig una caries… Al principi la vaig amagar una mica però vaig pensar “ després serà pitjor”. Així que tot decidit vaig anar i li ho vaig explicar a la meva mare. Vam demanar

“aquell matí va ser horrorós, no vaig poder ni menjar, tot per una simple càries”

hora i fins al mateix dia no tenia gaire por, però aquell matí va ser horrorós, no vaig poder ni menjar, tot per una simple caries. Ja al dentista me la va tapar ràpidament sense quasi sentir-ho . Tot anava sobre rodes però això no acaba aquí, m’estaven sortint les dents del seny. Vam quedar uns mesos després per fer-me unes radiografies i veure què podríem fer.

Un altre vegada al dentista quan li vaig ensenyar les radiografies es va queda al·lucinant, em va dir que tenia les dents quasi perfectes i que les dents del seny m’estaven surtin rectes! Una gran noticia per un poruc com jo.

Mai havia sortit tan content del dentista, però li segueixo tenint por…

Xavier

Aquest article ha estat publicat en Dentista, Por, Xavier Almendros. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Tinc pànic!

  1. Josep M. Altés Riera diu:

    Xavi,
    Està força bé la teva descripció de la fòbia paricular envers el dentista. De tota manera li convé una bona repassada a l’escrit, especialment en qüestions gramaticals. Per exemple:
    – caries
    – “Ja al dentista me la va tapar ràpidament sense quasi sentir-ho”, sembla que qui no ho sent és el dentista. Potser: “El dentista me la va tapar ràpidament i gairebé no me’n vaig adonar”.
    – “les dents del seny” són “els queixals del seny”.
    – “Un altre vegada al dentista” hauria de ser “Una altra vegada al dentista”
    – “Un altre vegada al dentista quan li vaig ensenyar les radiografies” podria ser “Quan vaig tornar al dentista i li vaig ensenyar les radiografies…”
    Xavi, està força bé, però has de barallar-te més amb la revisió de l’escrit, a fi d’anar polint aquests detalls. Són importants.
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *