Era una nit d’estiu, calorosa i festiva. Estava en un banc asseguda esperant a uns amics per anar al poble. De sobte, vaig sentir un soroll molt fort i a gent cridar espantada, vaig aixecar-me i vaig anar-hi corrents. Un cotxe havia caigut per un precipici de tres metres d’alçada, estava boca avall i dos passatgers intentaven sortir-hi, però era impossible ja que el sostre estava enfonsat. Dues persones van baixar per les roques amb la intenció
| “L’home no presentava fractures greus, en canvi, la conductora presentava algunes costelles i el braç trencat” |
d’ajudar-los a sortir el més ràpid possible per por a que el cotxe explotés. Els van treure amb moltes dificultats, però no semblaven greument ferits. En aquest moment va arribar la policia local i va començar a tallar el trànsit, seguidament van arribar els mossos, l’ambulància, la UVI i els bombers. Els mossos intentaven identificar a la conductora i al seu acompanyant mentre que els metges els examinaven detingudament. L’home no presentava fractures greus, en canvi, la conductora presentava algunes costelles i el braç trencat. Mentre l’ambulància intentava treure a la dona de dins d’aquell precipici, els bombers ruixaven amb abundant aigua el vehicle per precaució a una possible explosió. Finalment van emportar-se als passatgers a l’hospital i els bombers van encarregar-se de extreure el cotxe del precipici.
Aquella nit em va impactar força i encara la recordo amb claredat.
Marta
L’altre dia, una amiga meva em va explicar que li havia passat quan era petita.
Era que quan tenia 3 anys, un dia va anar a l’habitació de la seva mare i estava de peu. Aleshores, va dir mare?, mare ? i ella no contestava … aleshores la seva mare va entrar per la porta i el lladre va sortir corrents. Em va traumar més que no em pensava … imagina que et passa a tu, que fas ?
Bona nit ….