Aquest nou curs escolar que hem començat fa aproximadament 13 dies estava destinat a ser un curs ple de canvis. Un curs amb més dificultat i treball que l’anterior, amb l’anomenat treball de recerca, la temuda e importantíssima selectivitat… Però el que no esperava en absolut aquestes vacances era un canvi del sistema horari.
Quan em van explicar el nou horari no em semblava tan malament.
“a última hora del dia, sempre he de lluitar per mantenir els ulls oberts, em sento com si no fos allà” |
Vaig pensar que no importaria gaire l’ordre, que al cap i a la fi segueixen sent 6 hores de treball. Ja m’havia adaptat bastant fàcilment al horari anterior: 2 dues de treball i un descans per esmorzar, 3 més i un quart d’hora per agafar forces, la última hora i cap a casa. Per tant vaig pensar que m’adaptaria igual de ràpid a aquest horari, res més lluny de la realitat.
Amb aquest nou horari, en acabar la segona hora sempre acabo fent una mossegada a l’entrepà. La tercera s’acostuma a fer massa llarga i quan acaba el pati tinc més ganes de marxar que de seguir 3 hores més treballant. El pitjor de tot no és aquesta sensació de que l’horari pot amb mi sinó que a última hora del dia, sempre he de lluitar per mantenir els ulls oberts. I, tot i que presto atenció, em sento com si no fos allà, com si estés llegint tot allò que em diuen.
En endavant, espero que això canvii i em pugui habituar a aquest nou horari. Intentar evitar la temptació de l’entrepà a segona hora i poder actuar amb normalitat l’hora final. Ja que l’horari no canviarà, al menys espero que afecti el més mínim a tot el curs que encara està per venir.
Jordi
Jordi, benvingut de nou al bloc!
En fas una bona inauguració amb la teva reflexió entotn del nou horari. M’ha agradat (encara que he corregit alguns apòstrofs que faltaven… has de revisar els escrits molt més a fons!).
Bé, aviam si aconsegueixes domesticar la fam, que no és fàcil.
Fins al pròxim escrit
Josep Maria