Els nostres ulls veuen el que volen veure i les nostres oïdes escolten el que volen escoltar. La bellesa és molt subjectiva, tot depèn de com vulguem veure les coses.
Segons la societat d’avui dia, tenim conceptes diferents sobre la bellesa, existeixen molts punts de vista. Tot el que ens sembla realment bonic per algunes persones, pot ser lleig per altres.
Pot variar segons el que observem i jutgem. En el cas dels objectes, depèn de qui observa, segons el seu criteri veurà l’objecte d’una manera o d’una altra. Quan parlem de la bellesa d’una persona, varia molt més. Podríem separar-la en dues parts: la bellesa física i la bellesa psíquica o l’interior de la persona.
La bellesa és relativa, tot i que per a alguns sigui semblant, hi han milers punts de vista diferents que poden variar d’opinió respecte a aquest concepte, per tant, demostrem d’aquesta manera que és subjectiu.
La societat en què estem ens pot influir en la manera de veure les coses. En aquest cas, hauríem de dir que a vegades som manipulats per la societat, els medis de comunicació… i acabem pensant que és bonic quelcom que veiem a tot arreu i rep el terme ‘moda’. Tot i això, tot el que surt de l’ordinari capta la nostra atenció i ens pot impactar positiva o negativament.
La vida depèn de qui la viu i les condicions en la que la viu. El benestar i valors d’una persona influeixen en el seu punt de vista. A l’actualitat, no és el mateix la bellesa a un país de l’Àsia que a un de l’Àfrica. El concepte de bellesa varia segons la cultura i la societat que ens envolta.
Per tant, com a conclusió, la bellesa no està en les coses, sinó en els ulls de qui les mira.
Melany
