Diari del 29-F

El dia 29-f va ser una jornada de vaga d’universitats i extesa als instituts i aquí deixo les meves vivències des de que vaig arribar a Barcelona.

En arribar a l’estació de Plaça Catalunya vem anar fins a plaça Universitat, on s’havia convocat la manifestació. Vem arribar tot el Maresme en bloc, però hi havia una cosa que em va impactar molt durant el trajecte de plaça Catalunya fins a Universitat; veure de lluny una gran bandera grega entre les més de 70000 persones que hi havia. La bandera grega a dia d’avui és la bandera de la lluita, resistència, insubmissió, protesta, però també és la bandera de la desesperació, sofriment i pobresa. Només per aquest detall ja m’imaginava com seria la manifestació.

Però finalment la manifestació va ser menys dura del que em pensava. Tret de quatre encaputxats que pintaven bancs, botigues, edificis i quatre més que cremaven contenidors i buscaven enfrontaments amb la policia, la manifestació va ser molt tranquil·la (dins de la pau interior que un pot mantenir quan li retallen els drets, qualitat d’educació, intenten rebentar el model educatiu o imposar un batxillerat de tres anys). Vam ocupar el Rectorat de la UB (espero que ningú hagi fet cap destrossa dins l’edifici, és realment espectacular, una obra arquitectònica excel·lent i molt ben mantinguda al llarg dels segles) i es va fer una assemblea. Es volia decidir si s’anava cap a plaça Espanya o ens quedàvem allà (la qual cosa és una tonteria perquè si algú volia anar al Mobil World Congres hi aniria s’aprovés o no a l’assemblea).

A partir d’aleshores, devien ser les dues, la policia va començar el seu show particular. Van fer una cosa mai vista que era atropellar els manifestants. Lamentable, gent a l’hospital perquè els havien atropellat… I com ja és habitual van treure les porres i a cops de porra tots a córrer. Igual que amb la crisi econòmica, que la estem pagant sobretot les classes populars i mitjanes per quatre idiotes que no van saber actuar aquí també, vam cobrar per quatre ‘xalats’.

Més tard es va fer la concentració a les Corts per l’alliberament dels detinguts i al acabar vaig marxar cap a casa. A l’arribar a casa estava impacient per veure les noticies, diaris o qualsevol cosa per saber quants detinguts i ferits hi havia. 12 detinguts i 12 ferits crec, la qual cosa és impossible veient com ballaven les Porres…

En resum, el dia 29-F serà una data per recordar ja que marcarà un abans i un després en la lluita estudiantil a Catalunya.

David

Aquest article ha estat publicat en David Barnet, Manifestació, Vaga. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *