Cada migdia, quan torno de l’institut, em poso a dinar i seguidament em dirigeixo cap a la meva habitació. M’assec a la cadira i al meu davant hi ha l’escriptori on hi trobo l’ordinador, els llibres, les llibretes i una agenda amb ple de deures i exàmens que m’indica el principi d’una batalla amb mi mateix.
Sempre tinc la temptació d’engegar l’ordinador i no sé com però sempre hi acabo caient de quatre potes.
El fet és que després d’una bona estona d’estar navegant per Internet em miro el rellotge i penso: un altre cop igual. Quan poso en marxa l’ordinador no puc parar i, tot i que m’adono que els minuts van passant, sembla que hi hagi una mena de força que no em deixi desenganxar els ulls de la pantalla. No obstant sempre acabo tancant l’aparell i em poso a fer la feina.
Dic que hi ha una batalla amb mi mateix perquè se’m presenten dos estats: un és el de voler engegar l’ordinador i entretenir-me. L’altre sorgeix a partir d’una incomoditat, ja que penso que tinc feina i no estic aprofitant el temps. En aquests moments em trobo amb una situació en què haig de decidir i sempre acabo per tancar l’ordinador, simplement perquè penso que la feina l’hauré de fer tard o d’hora i a mi no m’agrada deixar les coses per més tard.
Últimament, quan em trobo en aquestes situacions, he observat que estic en un estat en què no puc decidir el que realment vull. És una sensació d’estar obsessionat amb els desitjos que es vol satisfer (en aquest cas engegar l’ordinador per poder navegar). Una part de tu fa que trobis qualsevol excusa per enganyar-te a tu mateix i poder tenir un motiu per fer el que realment penses que no és l’adequat. Com a conseqüència he començat a aplicar un mètode que em va prou bé per superar aquestes temptacions. Aquest consisteix en “despertar-te” del teu propi engany i quedar-te pensant uns segons en què és el que realment et convé més fer.
Això pot semblar una tonteria però estic segur que li passa a molta gent i que s’han adonat que quan renuncies a una temptació i fas el que realment penses que és correcte, finalment acabes obtenint bons resultats i sentint-te molt millor.
Xavier
