Segueix endavant petita, fes-te gran. Camina amb decisió, amb el pas ferm. Ignora’ls a tots que tu ja saps el que vols. Segueix endavant petita, no miris enrere, no caiguis de nou al mateix parany. Petita jo sé que ets forta, entenc que el món se’t caigui a sobre però lluita, baralla-t’hi com mai. No importa les ferides que puguis fer-te, no importa tot el mal que portes a sobre, desfés-te d’ell. Camina lliure sense càrrega, flota, flota per la teva pròpia felicitat.
I així, somriu, com només tu saps fer-ho. Somriu, i pensa en mi. Pensa en tots els moments dolços que hem passat juntes. Pensa en aquelles tardes d’estiu al pati. Si penses en això t’asseguro que et serà més eficaç que els calmants que et donen al hospital. Petita, segueix endavant, fes-te gran.
Petita, ja hi has pensat en tot això? Has llegit tot el que t’he escrit? Bé doncs ara sí, es el moment. Entra amb pas ferm a la sala d’operacions, i recorda que t’espero a Vilassar, al pati asseguda. No sóc gaire cosa, potser t’alegraries més si fos un altre qui t’esperes ansiós, però no t’abandonaré en aquests moments difícils. Em moro de ganes d’abraçar-te de nou, de fer el trapella pintant olives del meu avi. De jugar a la sala d’estar de la teva àvia. De ser nosaltres mateixes, sense màscares, petita.
No m’entretindré gaire més. Avui no estic inspirada, no tinc forces per escriure, no vull transmetre’t por. Haizea, segueix endavant, fes-te gran. Vaig prometre’t no dir-te mai més petita, però es inevitable, tu sempre seràs una petita part de la meva dolça infantesa.
(Permeteu-me que avui firmi amb el seu nom. Aquest escrit l’he teixit amb la seva ajuda. Amb aquell fort record i enyorança cap a ella que guardo al meu cor. )
Haizea
