Ja farà un temps que una persona molt important a la meva vida va marxar a viure lluny. En concret a Londres. El meu germà és una persona imprescindible a la meva vida. Sempre ha estat allà en els mals moments i per suposat en els bons. Com amb tots els germans, hi han baralles, però segueix sent el meu germà.
Això de tenir-lo tan lluny em costa molt. És complicat haver d’estar pendent d’un ordinador per poder-lo veure i sentir. Estic orgullosa de tot allò que ha aconseguit amb un gran esforç i sacrifici, perquè era el seu somni i m’encanta veure’l feliç. Tot i estar lluny sé que el tindré aquí passi el que passi, i sé que sempre li puc demanar consell, mai em deixarà sola.
M’encanta tenir-lo de germà perquè gràcies a ell, estic on estic, gràcies a ell no he tirat la tovallola i he seguit endavant. Saber que està content allà on està és tot el que necessito saber; i sap que aquí, el trobem a faltar moltíssim.
És trist no tenir-lo en persona, no poder-li donar una abraçada quan tot sembla que va malament i que ell et digui les seves paraules màgiques que fan que tot torni a tenir sentit: “Tot sortirà bé, jo confio en tu”. Tan senzill com això.
Tenim els nostres petits secrets que ningú més sap a part de nosaltres dos, perquè per sobre de tot som germans.
T’estimo Uri
Anna
Anna, m’ha agradat molt el que escrius amb tant de sentiment. El teu germà pot estar ben orgullós de tenir-te!
Pel que fa a la forma de l’escrit, pots millorar-la fàcilment. Tan sols calia que passessis el corrector de l’ordinador i hauria millorat força. És a dir, que li hauria calgut una revisió. Aquest era l’escrit que m’has enviat:
Això de tenir-lo tant lluny em costa molt. És complicat haver d’estar pendent d’un ordinador per poder-lo veure i sentir. Estic orgullosa de tot allò que ha aconseguit amb un gran esforç i sacrifici, perque era el seu somni i m’encnata veure’l feliç. Tot i estar lluny se que el tindre aquí passi el que passi, i se que sempre li puc demanar consell, mai em deixara sola.
M’encanta tenir-lo de germà perque gràcies a ell, estic on estic, gràcies a ell no he tirat la tovallola i he seguit endevant. Saber que està content allà on està és tot el que necessito saber; i sap que aquí, el trobem moltíssim a faltar.
És trist no tenir-lo en persona, no poder-li donar una abraçada quant tot sembli que vagi malament i que ell et digui le seves paraulas màgiques que fan que tot torni a tenir sentit: “Tot surtirà bé, jo confio en tu”. Tant senzill com això.
Tenim els nostres petits secrets que ningu més sap apart de nosaltres dos, perque per sobre de tot som germans.
No et sembla que hauria valgut la pensa revisar-lo? Penso que si ho haguessis fet, de passada hauries millorat algunes expressions i el conjunt del text tindria una qualitat molt superior. Recorda que si no revises no aprens!
Fins al proper escrit (el revisaràs?)
Josep Maria