Realment, el temps passa volant. Fa uns 5 mesos deixàvem l’estiu enrere per començar un nou curs: 1er de Batxillerat! Ara, ja gairebé estem a mitjans de Febrer i aquesta setmana hem començat el segon quadrimestre.
Durant el dia a dia, però, moltes vegades no ens n’adonem, a vegades les setmanes fins i tot se’ns fan eternes. El que jo faig perquè em passin una mica més ràpid, és posar-me “metes”. Quan falten unes quantes setmanes per Nadal, Setmana Santa o un pont, faig un compte enrere. Així tinc la sensació de que em passen molt més ràpid les setmanes.
I és que, encara que el dia a dia em passi lent, el temps en general em passa molt ràpid. Si ens posem a pensar, fa res que vam començar la ESO, i d’aquí res ja estarem acabant el Batxillerat i preparant-nos per entrar a la universitat.
El temps passa ràpid, molt ràpid.
Judith
Judith,
Quanta raó que tens, en això de la velocitat immisericorde amb què va passant el temps!
L’escrit mostra alhora situacions contradictòries: de vegades massa ràpid, de vegades massa lent. A mi em sembla sempre massa ràpid, però recordo altres temps en què també tenia la sensació ambivalent que descrius.
En general l’escrit té una forma correcta, però segurament es podria polir força per evitar repeticions i enriquir les idees expressades. Tal vegada li calia una nova revisió a fons?
No deixis d’escriure, eh?
Josep Maria